L'economia espanyola acumula en els a penes quatre mesos d'aturada per la pandèmia una reculada similar a la que va registrar en els cinc primers anys de la crisi de 2008: entre aquest any i 2012, l'últim de caiguda, el PIB va passar de 1,109 bilions d'euros a 1,02, amb una caiguda de 89.500 milions d'euros, mentre que els càlculs del Banc d'Espanya apunten al fet que només en el primer semestre de 2020 l'enfonsament es mou en una forquilla que va dels 64.000 als 82.000.
​
L'estimació figura a Els principals reptes de l'economia espanyola després del Covid-19, un treball en el qual el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, amplia i documenta la seva compareixença davant la Comissió de Reconstrucció Social i Econòmica del Congrés. 

L'economia espanyola "és una de les més durament colpejades per aquesta crisi fins al moment", assenyala, vista l'"estimació preliminar" de caiguda del 5,2% del PIB en el primer trimestre que realitza l'INE (Institut Nacional d'Estadística) davant del 3,6% de la zona euro. Es tracta, apunta, de "la major caiguda intertrimestral de la nostra història recent" i ha arribat "a pesar que les mesures de confinament adoptades per a contenir l'expansió de la malaltia només van afectar a les dues últimes setmanes del primer trimestre".

Això, segons els seus pronòstics, és només el principi. "D'acord amb les últimes estimacions realitzades pel Banc d'Espanya, aquesta contracció podria situar-se entre un 16% i un 21,8% en taxa intertrimestral", indica, ja que "el fet que la pràctica totalitat de les restriccions inicials vinculades a l'estat d'alarma hagin estat vigents durant més de la meitat del segon trimestre implicarà, necessàriament, una caiguda significativament més intensa de l'activitat d'aquest període que la registrada en els tres primers mesos de l'exercici".

Aquestes prediccions van en la línia del que apunta el Fons Monetari Internacional (FMI), que ha empitjorat els pronòstics que va fer a l'abril: no és ja només que l'emergència sanitària per la Covid-19 hagi portat a l'economia espanyola al seu major enfonsament des de la Guerra Civil, sinó que a més l'organisme internacional augura per a Espanya la major contracció de les economies mundials. Espanya caurà enguany un 12,8%, segons l'FMI, una caiguda només equiparable a la d'Itàlia. No obstant això, l'organisme confia que l'activitat econòmica recuperi el pols després i el PIB reboti un 6,3% durant 2021, unes previsions recollides en l'informe World Economic Outlook publicat aquest dimecres.

Una punxada de magnituds desconegudes

Segons les previsions del Banc d'Espanya, una caiguda de la magnitud que pronostica reduiria el volum de negoci del sistema econòmic espanyol en el segon trimestre de l'any, d'abril a maig, a una forquilla d'entre 233.469 i 250.785 milions d'euros, la qual cosa, sumat als 298.554 en els quals es va quedar entre gener i març, deixaria el resultat del semestre entre els 532.023 i els 549.339. 

Això equival, aplicant les previsions del Banc d'Espanya a la Comptabilitat Nacional que porta l'INE, a un enfonsament d'entre 64.638 i 81.954 milions d'euros en només sis mesos, en realitat en tres i mig, que suposa una punxada històrica per a l'economia del país.

De fet, de complir-se aquestes previsions, la caiguda del PIB superaria en qualsevol cas a la del trienni 2009-2011 (-45.800 milions d'euros) i, en el pitjor escenari, superaria la del quadrienni 2009-2012 (-78.500) per a acostar-se a la de tot el lustre, que va aconseguir els 89.500 amb el seu terribles efectes secundaris en matèries com ocupació, de les quals el país segueix sense recuperar-se.

Les històriques caigudes de l'activitat de 2009 i 2012, de 4.200 i 32.700 milions d'euros, les de major magnitud en termes quantitatius des de principis dels anys 70, ho van ser també en termes percentuals, amb reculades del 3,8% i el 3%.

A l'espera de veure quina forma li dóna un estiu plegat d'incerteses a la gràfica de la recuperació, i de conèixer en quina mesura figures com els ERTE i el cessament d'activitat pal·lien els "danys estructurals" dels quals advertia Hernández de Cos, el panorama dels primers mesos de l'any planteja un horitzó molt més tenebrós que el que es va donar llavors.

De fet, la previsió del Banc d'Espanya per al tancament de l'any apunta a un enfonsament del PIB d'entre el 9% i el 15,1%, la qual cosa, malgrat la recuperació de la segona meitat de l'exercici, equival a una caiguda d'entre 112.000 i 188.000 milions que retornarien el volum de negoci del país a registres previs al començament de l'última recuperació.

Comença a activar-se la roda de la insolvència

En aquest sentit, els resultats d'un estudi sobre l'Impacte Econòmic de la Covid-19 sobre l'Empresa elaborat pel Consell General d'Economistes (CGE) i el Consell General de l'Enginyeria Tècnica Industrial (COGITI), apunta al fet que el teixit productiu ha sofert danys de consideració en els primers mesos de la pandèmia.

Així, més del 80% de les empreses han vist créixer el seu nivell de deute, més del 85% han vist reduïda la seva liquiditat, amb un impacte més gran en l'empresa familiar i en les de menor antiguitat, i en més del 90% ha caigut la rendibilitat.

Paral·lelament, mentre les microempreses troben majors problemes que la resta per a accedir a finançament malgrat eines com els avals de l'ICO, l'estudi detecta com comença a activar-se la roda de la insolvència i els impagaments, mentre el període de cobrament als clients es va ampliant.

Les dimensions globals de la pandèmia han afectat, a la baixa, al nivell de facturació de les empreses internacionalitzades, una alternativa de negoci que es va convertir en una de les taules de salvació de l'anterior crisi.