Espanya s'ha ofert a pagar el cost de fer que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea, segons han confirmat a l'ACN fonts coneixedores de les reunions d'ambaixadors preparatòries de la cimera del Consell d'Afers Generals del Consell de la UE de dimarts vinent, on es debatrà la qüestió.

Per la seva banda, fonts del Departament d'Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat han exigit al govern de l'Estat, que ostenta la presidència rotatòria del Consell, que faci "tots els esforços" perquè la negociació per a "l'oficialitat plena" del català no descarrili. Per tal que el català sigui oficial a la UE cal l'aprovació per unanimitat de tots els estats membres. De moment, Suècia i Finlàndia han expressat reticències.

Més enllà dels dos països escandinaus, bona part dels socis europeus també han demanat més concrecions a l'executiu espanyol en relació amb l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE. Si bé la gran majoria reconeixen que estan "oberts" a la negociació, alguns consideren que manca informació i afegeixen que no volen tractar la petició "amb pressa".

El cost econòmic i administratiu centren els dubtes

Durant la reunió que han mantingut aquest divendres els ambaixadors dels 27 per preparar la reunió del 19 de setembre, la majoria dels dubtes han anat encaminats a les càrregues financeres i administratives que implicaria la incorporació de les tres llengües. Segons han confirmat a l'ACN fonts diplomàtiques, diverses delegacions han demanat informes legals o d'impacte per tenir un dibuix més acurat abans de prendre una decisió.

De fet, delegacions com l'alemanya han arribat a afirmar que veuen "complicat" que s'arribi a un acord total el proper 19 de setembre -la decisió sobre l'oficialitat s'ha de prendre per unanimitat- i veuen la trobada de dimarts més aviat com la prova que hi ha "voluntat política" per avançar.