Haykal Rachdi tenia 21 anys. El passat 18 de gener, agents de la Policia de Tunísia li van llançar un pot de gas lacrimogen a curta distància. Haykal participava en l'ona de protestes socials que durant les últimes setmanes va travessar aquest país. La mort va arribar set dies després a causa de les ferides. Un altre jove, Aymen Mahmoudi, va tenir més sort: avui es recupera de les greus ferides provocades a la cara per un altre pot lacrimogen.

Els noms d'Haykal i Aymen figuren en un recent comunicat d'Amnistia Internacional que denuncia, precisament, la mala utilització d'aquesta mena d'armament pels cossos policials. En el cas de Tunísia, les mirades es dirigeixen també a Espanya: segons consta en una resposta escrita del Govern espanyol enviada al diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu, aquest país va vendre cartutxos lacrimògens a la Policia tunisiana el 2019 per un import de 85.176 euros.

No va ser el primer negoci d'aquest tipus amb el Govern de Tunísia. El 2018, fabricants espanyols havien aconseguit que l'Executiu d'aquest país els permetés exportar "artificis de llum i so i pots de fum per valor de 183.076 euros", segons recordava Iñarritu en la seva pregunta.

El diputat d'EH Bildu va intentar que l'Executiu expliqués "com va valorar el risc que pogués contribuir a l'ús excessiu de la força en manifestacions en un marc d'impunitat en aquest país". No obstant això, el Govern estatal ha tornat a emparar-se en la seva política de secretisme sobre la venda d'armes per no donar cap explicació concreta sobre aquesta valoració.

"No haurien d'exportar-se armes a cap Estat on puguin ser utilitzades per conculcar els drets humans", afirma Iñarritu a Público. En aquest context, el diputat basc considera que existeix una "doble vara de mesurar" per part de l'Estat espanyol. "En aquest assumpte prevalen els interessos econòmics", va lamentar.

Tals interessos van prevaler, a més, en un context global summament rellevant: Tunísia és tan sols un exemple dels països agitats per una gegantesca onada de protesta social que va néixer abans que arribés la pandèmia i que va aconseguir moure a milions de persones en llocs tan distants com Hong Kong, Colòmbia, Xile o, fins i tot, la França de les Armilles Grogues.

En qüestió de mesos l'onada es va fer tsunami i va contagiar a diferents continents. El cansament social era, més enllà de qualsevol frontera, el comú denominador d'aquestes mobilitzacions. La resposta va ser, en tots els casos, de caràcter essencialment repressiu: allà hi són els morts a Colòmbia, els ulls arrencats per bales de goma a Xile o les vides perdudes als carrers de Tunísia.

En la resposta remesa a Iñarritu, el Govern estatal assenyala a més que les sis llicències d'exportació al Perú concedides el 2018 i 2019 englobaven concretament "parts per la fabricació d'artificis lacrimògens, cartutxos propulsors i postes de goma".

El cas del Perú resulta problemàtic. L'article 20 del Codi Penal d'aquest país eximeix a les Forces Armades i a la Policia de rendir comptes "en cas de causar lesions o mort", denunciava el diputat d'EH Bildu. Igual que en altres casos, el Govern espanyol no aclareix quins han estat els paràmetres seguits per a permetre igualment que es vengués material repressiu a aquest país llatinoamericà.

El passat 9 de gener, l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans va determinar que durant les protestes registrades al Perú el mes de novembre es va produir "un ús innecessari i excessiu de la força" per part de la Policia. L'informe estableix a més que la Policia va disparar perdigons i cartutxos de gas lacrimogen "de manera indiscriminada i a curta distància". Va haver-hi dos morts i centenars de ferits.

Segons reflecteixen els informes oficials sobre venda d'armes que elabora la Secretaria d'Estat de Comerç, Colòmbia és un altre dels països llatinoamericans sacsejats per protestes socials que també va comprar material militar a Espanya.

El 2019 va haver-hi negocis per 8,8 milions d'euros en "munició d'artilleria i d'armes lleugeres i parts, peces i recanvis per a avions de transport de fabricació espanyola", mentre que l'any anterior es van registrar vendes per 11,0 milions d'euros en "recanvis pel manteniment d'obusos d'artilleria, munició d'artilleria, recanvis per a vehicles blindats de fabricació estatunidenca i espanyola, i parts, peces i recanvis per a avions de transport de fabricació espanyola".

Alberto Estévez, portaveu d'AI sobre comerç d'armes i material de seguretat, sosté que "si Espanya vol exportar gas lacrimogen a Tunísia, malgrat el seu historial d'ús desproporcionat de la força, o al Perú, a Policia i a Forces Armades que han causat la mort de més de 150 persones durant protestes en els últims 20 anys, pot fer-ho, però també podria suspendre el lliurament del material i condicionar-lo al fet que els policies rebin formació sobre l'ús de la força i s'adoptin mesures per acabar amb la impunitat, processant els responsables de tortures, maltractaments i homicidis il·legítims o efectuant reformes legislatives".

"En el cas del Perú, per exemple, això passaria per derogar la Llei de Protecció Policial, que viola el dret internacional i deixa una porta oberta a la impunitat i l'ús excessiu de la força per la Policia Nacional i les Forces Armades", subratlla Estévez. Precisament, el novembre passat AI va demanar al Govern espanyol que no concedís noves autoritzacions d'exportació de material antidisturbis, suspengués els enviaments de les autoritzacions concedides i revoqués l'autorització de les llicències no executades. "La pregunta del milió és què ha fet la Junta Interministerial que regula la venda d'armes, perquè les seves actes són secretes en virtut de la Llei de Secrets Oficials de 1968", afegeix el portaveu d'AI.

El llançament de gas lacrimogen per part dels cossos policials del Perú i Tunísia figura en un informe que aquest dilluns ha donat a conèixer Amnistia i en el qual s'analitza la utilització d'aquesta mena d'armament en diferents països. "El constant ús indegut de gas lacrimogen per part de la Policia a tot el món és temerari i perillós, i sovint causa lesions i fins i tot la mort de manifestants pacífics", advertia Patrick Wilcken, director adjunt del Programa d'Assumptes Globals d'AI.

Grillons per a Xile

De la mateixa manera, l'informe enviat per l'Executiu permet establir que es van exportar "grillons de doble tancament (esposes normals)" amb destinació als Carabiners de Xile, severament qüestionats per la repressió desfermada contra les protestes sorgides l'octubre de 2019.

En un informe publicat a finals d'aquest any, l'Oficina de l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets humans va denunciar "un elevat nombre de violacions de drets humans de mans de Carabiners i militars a Xile, entre les quals es troben l'ús excessiu i innecessari de la força que va ocasionar morts il·lícites i ferides, tortura i maltractaments, violència sexual, i detencions arbitràries".

Després d'advertir que "el control d'assemblees pels Carabiners ha estat realitzat de manera fonamentalment repressiva", subratllava que "algunes violacions de drets humans, en particular, l'ús inadequat d'armes menys letals i casos de maltractaments, són recurrents en el temps i l'espai".

Amb aquestes dades sobre la taula, el Govern espanyol va defensar que l'autorització de la venda de grillons als Carabiners es va produir "abans del començament dels disturbis locals".

Iñarritu també havia preguntat sobre les salvaguardes adoptades per la Junta Interministerial per al Comerç i Control del Material de Defensa i Tecnologies de Doble Ús (JIMMDU), òrgan encarregat de la concessió de llicències d'exportació, en el cas dels sensors i càmeres tèrmiques venudes a la Policia i al "sector de la recerca" de la República Popular de la Xina. També es va referir a les armes petites i municions exportades a Filipines en 2019 per més de 8 milions d'euros.

En el cas de la Xina, l'Executiu assegura que "van ser avaluats els productes pels experts del Ministeri de l'Interior d'Espanya i, a causa de les característiques d'aquests, no es va detectar que poguessin donar-se desviaments a usos no desitjats", va al·legar el Govern.

Respecte a les exportacions d'armament a Filipines –on, segons va denunciar Nacions Unides el juny passat, s'han comès "greus violacions als drets humans" per part de les Forces de Seguretat–, el Govern estatal argumenta que "cada operació a aquest destí és analitzada detingudament" i que es tenen en compte el "respecte als Drets Humans", la "situació interna" del país i el "risc de desviament" del material exportat, "a més d'exigir unes estrictes garanties d'ús final".

"Criteri de precaució"

No obstant això, l'obscurantisme oficial entorn d'aquestes autoritzacions provoca seriosos dubtes entre els organismes de defensa dels drets humans. No en va, el portaveu d'AI va reclamar que el Govern espanyol "prepari ja una nova llei sobre aquesta qüestió que reculli les normes internacionals i s'adopti un criteri de precaució en l'autorització de venda d'aquest material a països en els quals, com l'Iraq, Xile, Bolívia o Líban, s'han produït manifestacions i ús desproporcionat de la força per part de les forces de seguretat en 2019 i 2020".