Barcelona es troba immersa en un profund procés de transformació urbanística que té com a principal objectiu treure pes als cotxes i retornar els carrers a la gent. Pacificació, peatonalització, urbanisme tàctic, transformació, reordenació del trànsit... són conceptes que en els últims anys han anat guanyant pes quan parlem de les grans obres urbanístiques projectades o que s'estan duent a terme a la capital catalana. 

La transformació de la plaça de les Glòries, la reforma de La Rambla, la remodelació de l'estació de Sants i el seu entorn o la Superilla de l'Eixample, una de les obres més emblemàtiques (i polèmiques) del mandat d'Ada Colau. Algunes es troben en la fase final i altres acaben de començar (o ni això) i encara s'allargaran uns anys. Repassem totes les intervencions urbanístiques en marxa o projectades a la capital catalana amb l'horitzó posat al 2030 i amb les que hauran de convirue els veïns i veïnes de la ciutat. 

La pacificació de Sant Antoni

La transformació de la ronda de Sant Antoni és un dels últims projectes impulsats pel consistori barceloní. Després de mesos de negociacions i reunions amb el veïnat i entitats de l'entorn de la via, el dilluns es va presentar una proposta definitiva per a la reforma entre els carrers Comte d'Urgell i Floridablanca que incorpora canvis respecte a la presentada el novembre passat, que no comptava amb el consens necessari. 

Finalment, la pacificació de la via serà gairebé total, segons l'avantprojecte presentat: 1.000 metres quadrats de verd urbà amb uns 150 arbres, bancs i materials més sostenibles, això sí, es manté un carril bus de baixada entre Villaroel i Comte d'Urgell. Per tant, l'asfalt i la circulació de cotxes desapareixen per donar pas a un paviment de pedra natural.

Com a novetat sorgida del recent procés de debat amb el veïnat, ho haurà una nova plaça entre els carrers de Villaroel i Floridablanca lliure de vehicles i completament pacificada amb els espais per a càrrega i descàrrega situats a els extrems de la plaça. Aquest espai s'unirà amb la plaça del Pes de la Palla, que comptarà amb una superàrea de jocs infantils. Pel que fa a la mobilitat amb bicicleta, podran circular per tot l'àmbit mantenint la prioritat de pas del vianant.

De moment, el projecte no compta amb el consens polític per tirar-lo endavant, ni tan sols amb el del seu soci de govern, el PSC, que manté l'aposta per la proposta de reforma del 2018. Si finalment aconsegueix el recolzament necesari, el consistori preveu poder iniciar les obres el proper estiu i tenir-les acabades el març del 2024.

La recta final de la plaça de les Glòries

La faraònica transformació de les Glòries, iniciada l'any 2014, entra en la seva recta final amb les obres d'urbanització de la part central de la plaça, just damunt dels túnels que des del 2021 soterren el trànsit de la Gran Via. La previsió és que els treballs, iniciats a finals de gener i que suposaran una inversió de 26,4 milions, es prolonguin 20 mesos, així que haurien d'acabar el segon semestre del 2024.

La zona central del gran parc de les Glòries incorporarà un jardí d'immersió, un umbracle de 668 m2, una àrea d'esbarjo per a gossos i una gran àrea de jocs. En total, es plantaran 472 arbres nous i 9.078 metres quadrats de verd, amb 23.840 unitats també d'espècies arbustives. El projecte inclou també un parc d'aigua de 104 metres quadrats que tindrà aquesta funció a l'estiu i que serà una zona d'estada la resta de l'any.

La Rambla, amb l'horitzó 2030

Després de sis anys de retard i les queixes de veïns i comerciants, el passat 3 d'octubre van arrencar les esperades obres de transformació de la Rambla de Barcelona. El projecte té fins a cinc fases, així que la cosa va per llarg. La primera, que comporta de remodelació del tram de Colom-Santa Madrona, es preveu finalitzar a principis de 2024, amb una inversió d'uns 10 milions.

La remodelació d'aquest tram ha de permetre una nova ordenació, millorar-ne l'accessibilitat i reconnectar els barris del Raval i el Gòtic. En lloc d'asfalt, el nou paviment serà de peces de diferents formats de pedra natural. Hi haurà prop d'un centenar d'arbres i els escocells seran més amples i se'n millorarà el subsòl. 

La previsió és que la reforma d'aquesta artèria històrica de la ciutat es doni per finalitzada completament el 2030. Els trams que s'executaran més endavant són els de Santa Madrona - Arc del Teatre; Arc del Teatre - Liceu, Liceu - Portaferrissa i Portaferrissa - Canaletes. El pressupost total del projecte és de 44,56 milions.

La transformació de la Via Laietana

Fa un gairebé un any, el març passat, van començar les obres de transformació de la Via Laietana de Barcelona. El projecte es divideix en dues fases. Acutalment s'estan executant els treballs de la primera, que contempla el tram comprès entre la plaça d'Urquinaona i la d'Antoni Maura i que acabarà el maig. Posteriorment, s'iniciarà la segona fins a la plaça Idrissa Diallo, amb la previsió que les obres concloguin a mitjans del 2024.

La reurbanització del tram entre Urquinaona i Antoni Maura preveu l'ampliació de les voreres fins a 4,05 metres i la creació de més espais verds i per a vianants. També es renovarà la cruïlla del carrer de Jonqueres, que s'ha pacificat i permetrà només el pas de veïns i en sentit descendent. 

Les obres de la connexió del tramvia

Fa gairebé un any, el març passat, van començar les obres per unir el Trambaix i el Trambesòs per la Diagonal. La primera fase correspon al tram que va des de la plaça de Glòries al carrer de Girona, que connectarà les estacions de la Monumental, Sicília i Verdaguer. La previsió és que les vies estiguin acabades a finals del 2023 per posar-se en marxa el 2024.

Paral·lelament, el juliol passat es va licitar la redacció del projecte de la segona fase de la connexió del Trambaix i el Trambesòs entre Verdaguer i Francesc Macià, amb tres parades: Diagonal-Cinc d'Oros, Balmes i Casanova. L'objectiu és que encadenar les obres de la primera fase amb les de la segona, de manera ininterrompuda. Per tant, encara queda com a mínim un any per veure aquesta infraestructura acabada definitivament. 

La superilla de l'Eixample

És probablement la més polèmica de totes les obres que hi ha actualment en marxa a la ciutat. La superilla de l'Eixample és el projecte estrella de Colau, que pretén implantar de forma simultània els quatre eixos verds de Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell, així com la creació de quatre noves places. Els treballs, iniciats l'agost passat i finançats en part amb recursos dels fons europeus Next Generation, tenen un pressupost de 52,7 milions. 

Vianants, ciclistes, motos i vehicles de motor ja circulen pel nou paviment sense asfalt d'alguns dels carrers de l'Eixample, com el de Consell de Cent, i el trànsit està restringit a veïns i serveis. També s'ha millorat la il·luminació, s'ha reordenat el sistema de clavegueram i en els propers mesos es plantaran més arbres. Les places de les cruïlles de Consell de Cent amb Girona i Comte Borrell es convertiran en espais cívics i d'activitats, i les de Rocafort i Enric Granados seran àmbits enjardinats que potenciaran el verd i l'estada. 

Segons el calendari, la previsió és que les obres de la superilla de l'Eixample acabin a l'abril, abans de les eleccions municipals. 

La transformació de l'estació de Sants i el seu entorn

Les obres per a la transformació de l'estació de Sants començaran a finals del 2023 i la primera fase s'enllestirà el 2026. Les principals actuacions inclouen la reurbanització de la plaça dels Països Catalans, l'ampliació del vestíbul i duplicar fins als 36.000 metres quadrats els espais ferroviaris. El finançament es farà de forma conjunta entre Adif, que invertirà 410 milions, i l'Ajuntament de Barcelona, que no ha detallat la seva part d'inversió.

Amb aquesta transformació, Adif vol augmentar la capacitat de passatgers fins als 58 milions l'any 2030. Per la seva banda, l'Ajuntament vol tirar endavant la reurbanització de l'entorn de l'estació: es retirarà el trànsit a la banda mar, tocant al parc de l'Espanya Industrial, i es remodelarà la plaça dels Països Catalans per tal de pacificar-la i dotar-la d'espais verds, amb l'objectiu de fer més accessible l'estació als vianants. També s'inclou la construcció d'una ludoteca pública dins l'estació i un espai per acollir esdeveniments culturals.

La transformació del recinte de l’Escola Industrial

A finals de gener, principis de febrer es van iniciar les obres de transformació del recinte de l'Escola Industrial, propietat de la Diputació de Barcelona. Els treballs pretenen protegir el patrimoni, eliminar els cotxes i doblar l'espai públic de l'entorn del vell complex fabril que ocupa quatre illes de l'Eixample. La idea és que el recinte sigui, a més d'un pol d'activitat cultural sota el nom La Industrial+, un pulmó verd de la ciutat. 

En aquesta primera fase, s'han eliminat 1.500 metres quadrats d'aparcaments -a la zona limítrofa al carrer Rosselló- per transformar-se en espais verds amb mobiliari per a jocs. També estan en marxa els treballs de la façana principal de l'Escola Industrial, el seu interior i els accessos. A principis del 2024, es reprendran les obres del centre d'innovació de l'administració pública i el palau de congressos. Tot plegat estarà enllestit l'any 2030 i es preveu una inversió total de 100 milions.