20 metres en 30 anys. Això és el terreny que perdran les platges metropolitanes si no s'apliquen mesures estructurals que vagin més enllà de l'aportació puntual de sorra. Ho apunta un informe elaborat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), recordant que des del 2014 han desaparegut el 25% de les platges metropolitanes.

"Dels 30 quilòmetres de platges que tenim, 28 estan en clara regressió, només el litoral de Sant Adrià es manté estable", detalla Daniel Palacios, cap del servei de platges de l'AMB, en declaracions recollides per l'ACN. Per frenar la regressió, proposen mesures com construir espigons submergits i esculleres per retenir els sediments durant els cada cop més freqüents i virulents temporals per culpa del canvi climàtic.

Les platges del Prat de Llobregat i de Montgat són les més afectades per la regressió per la seva proximitat als ports de Barcelona i el Masnou. En el cas de les de Montgat, els sorrals retrocedeixen entre 1 i 4 metres cada any i moltes platges han desaparegut totalment deixant a la vista els espigons.

El gerent de l'AMB, Ramon Torra, ha explicat que l'artificialització de les platges ha dificultat l'arribada de sediments a les platges fent molt difícil reposar la sorra perduda durant els temporals, cada cop són més prematurs, intensos, freqüents i llargs, ha dit. Amb l'artificialització de les platges feia referència a la construcció de ports esportius i la modificació dels cursos naturals dels rius.

El delta del Llobregat és una de les zones que pateix més els efectes: anualment es perden 160.000 m3 de sorra. El dic del riu Llobregat s'emporta bona part de la culpa, una infraestructura de 8 metres de profunditat que actua de "trampa" dels sediments que baixen fins a aquesta fondària i després s’hi queden atrapats.

Això ha fet que la conca sedimentària del riu s’ha desconnectat del delta, trencant la dinàmica natural d'aportació i transport de sediments, que alhora són regeneradors naturals de sorra de les platges.

L'aportació de sorra, insuficient

Els responsables insisteixen que l'aportació de sorra ha de ser una mesura puntual per garantir l’ús social dels sorrals durant el període estival, però que no ha de ser l'única. En molts casos, com passa a les platges del Baix Llobregat, és ineficaç. I és que la sorra que s’aporta surt de Port Ginesta, a Castelldefels, i té un gramatge tan petit que ràpidament es perd.

Sostenen que s'ha d'actuar en aquest sentit de forma diferenciada. Les solucions passen, en general, per construir aquestes esculleres i dics submergits. Entre aquests últims hi ha els anomenats geotubs, dics tèxtils fàcils de muntar i desmuntar i molt efectius.

Al port del Masnou, "culpable" que els sediments no arribin a les platges del sud, l'informe de l'AMB proposa restablir el moviment de sediments a través de la tècnica del bypass, mobilitzant en vaixell (draga) una part de la sorra des del nord cap a la part meridional del port, a les platges de Montgat.

En la línia de buscar i implementar solucions, Ramon Torra ha estès de mà a les administracions i organisme competents per implementar un pla de resiliència del litoral metropolità.