Tot i que la revisió de la normativa estatal, que es va publicar el passat maig, a les portes de l'inici de l'estiu, preveu multes de fins a 1 milió d'euros per a les empreses que obliguin el treballador a dur a terme la seva activitat durant l'onada de calor, la constatació dels sindicats respecte al seguiment de la llei entre les empreses catalanes és d'un incompliment majoritari. 

Les raons són la manca d'efectius humans, la ràtio d'inspectors de treball és d'1 per a cada 10.000 empleats, i la incapacitat de l'Administració de supervisar si aquestes disposen dels protocols necessaris, no només en el cas d'episodis de fortes calors tropicals, com aquests darrers dies, sinó fins i tot si està dissenyat un pla de prevenció de riscos laborals. Les onades de calor generen efectes negatius en la salut, com l'estrès tèrmic, la deshidratació, la insolació i fins i tot la mort.

Tot i que el Departament de Treball va enviar el passat maig una sèrie de cartes informatives a les empreses dels sectors més exposades a l'estrès tèrmic, la norma no s'ha aplicat gaire. En aquesta, el Govern central va aprovar mesures de protecció laboral davant la calor extrema.

A la llei s'hi detalla que s'ha d'adaptar la feina en pics de temperatures elevades "inclosa la prohibició, la reducció o modificació de les hores de la jornada prevista". Si existeix un incompliment, els treballadors poden denunciar a la Inspecció de Treball, el que pot implicar sancions segons la Llei sobre Infraccions i Sancions en l'Ordre Social (Lisos) poden arribar als 983.736 euros.

La normativa se centra en el fet que les mesures que s'han de prendre en el moment que s'emeti un avís de fenòmens meteorològics adversos de nivell taronja o vermell per altes temperatures. Així, el text recull que "resultarà obligatòria l'adaptació de les condicions de treball, inclosa la reducció o modificació de les hores de la jornada prevista i l'adaptació de les tasques si no es garanteix la protecció de les persones treballadores".

Avaluar els riscos de les feines a l'exterior

Fins a l'any passat, la llei de prevenció de riscos laborals establia les limitacions de temperatura de l'aire en els recintes calefactats a 19 graus i que en els refrigerats no sigui inferior a 27, mantenint la humitat relativa entre el 30 i el 70%. Unes temperatures que seran aplicables a l'interior dels establiments habitables condicionats, situats en els edificis i locals destinats a ús administratiu, comercial, d'oci i restauració, així com estacions de transport i aeroports, quedant exempts centres sanitaris i hospitalaris i centres educatius.

L'extensió normativa, aprovada el maig, incorpora la regulació de les condicions laborals a feines a l'aire lliure, com les agrícoles o la construcció. "No s'estava fent cap mena d'avaluació dels riscos a les feines a l'exterior", explica Núria Gilgado, secretària de Política Sindical de la UGT Catalunya. En aquest aspecte, Gilgado incideix en la necessitat que "les empreses adaptin els llocs de treball a les persones davant l'evidència de l'emergència climàtica".

La dirigent sindical lamenta que les morts per cop de calor a la feina -l'any passat n'hi va haver cinc a l'Estat espanyol-, no computin ni es cataloguin com accidents de treball. Més enllà d'aquesta observació estadística, Gilgado admet que la qüestió essencial és la manca d'efectius de la Inspecció de Treball, fet que provoca que "els inspectors no arriben a tot arreu i en haver-hi centres de treball que no disposen de la figura del delegat sindical de prevenció, la normativa no s'acaba complint".

Mirada amplia a la seguretat laboral

De fet, la secretària de Política Sindical recorda que "complir la norma i disposar d'un pla de prevenció de riscos laborals hauria de ser el més habitual". En un to similar, la responsable de salut laboral de CCOO Catalunya, Mónica Pérez Cardoso, admet que no s'estan respectant els principis bàsics de protegir els treballadors catalans davant l'onada de calor. "Les mesures preventives, que en la majoria dels casos ni se segueixen, només pensen en les altes temperatures, però també es donen episodis de pluja o vent".

Pérez Cardoso insta a tenir una mirada llarga i amplia sobre la salut i la seguretat dels treballadors en l'àmbit dels fenòmens adversos. "S'hauria de mesurar el tipus d'activitat, la intensitat, el ritme, l'organització de la feina, la roba de treball o els Equips de Protecció Individual (EPI)". La responsable de CCOO Catalunya insisteix que l'ordenació de la feina o la reducció dels ritmes de treball són aspectes que formen part d'una estratègia més general sobre la seguretat. "Parlem molt de cop de calor, però poc de les malalties com el càncer, que a vegades estan associades a un excés d'exposició al sol".

Malgrat que Gilgado i Pérez Cardoso reconeixen un increment de la sensibilitat en el compliment d'aquestes mesures per determinades empreses, encara es produeixen dèficits flagrants, que s'evidencien durant els episodis de les onades de calor. Com a exemple, indiquen que molts vehicles emprats per la recollida de residus urbans no disposen de sistema d'aire condicionat.

Aquest cas demostra una les mancances de la norma i de l'actuació empresarial: la inexistència de protocols específics per afrontar les onades de calor i les dificultats de la Inspecció de Treball per paralitzar determinades activitats. Prevenir, protocol·litzar, avaluar riscos, dissenyar mesures preventives i dotar més recursos als inspectors són les vies que defensen els sindicats per resoldre diligentment en l'àmbit laboral les successives onades de calor que patirem.