Si la vida política ha recuperat la intensitat després del parèntesi estiuenc, també els tribunals sembla que no donen treva aquests dies. Des de principis de setembre ja s'han celebrat algunes vistes que afecten la macrocausa empresa contra l'independentisme arran del referèndum d'l'1 d'octubre de 2017. El passat dia 3 van comparèixer davant del jutjat número 4 de Figueres part dels 196 investigats sota la acusació de desordres públics que van participar en el tall de l'AP-7 que Tsunami Democràtic va convocar a la Jonquera els dies 11 i 12 de novembre de 2019 a protesta per la sentència del Suprem contra els líders del Procés. Un fets que també s'investiguen al jutjat de Girona -on hi ha quaranta persones encausadas- i al de Perpinyà (Catalunya Nord), en el qual ja han declarat 11 persones més. Els investigats s'enfronten a peticions que poden arribar als sis anys de presó.

El proper dia 17 el Tribunal Suprem estudiarà el recurs que el president de la Generalitat, Quim Torra, va interposar contra la decisió de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de condemnar-lo a un any i sis mesos d'inhabilitació i a 30.000 euros de multa per no retirar la pancarta amb llaços grocs que penjava de la balconada de Palau de la Generalitat durant la campanya de les eleccions generals del 28 d'abril de 2019. Una sentència que, en cas de confirmar-se, precipitaria l'avanç dels propers comicis catalans.

La causa penal contra Torra inclou una segona etapa el dimecres dia 23, quan està citat a declarar a la sala civil i penal del TSJC per la denúncia que l'entitat espanyolista Impulso Ciudadano li va interposar després de no treure a temps, al novembre de 2019, una pancarta de la façana del Palau de la Generalitat que demanava la llibertat dels dirigents independentistes condemnats pel Suprem.

Judici a la Mesa del Parlament

Aquestes causes coincideixen amb altres que es resoldran abans de final d'any, entre elles la relativa a la Mesa del Parlament que va tramitar les resolucions del Procés durant la passada legislatura. Després de declarar al juliol davant del TSJC, els acusats -Anna Simó, Lluís Guinó, Ramona Barrufet, Lluís Corominas, Joan Josep Nuet i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya- podrien ser condemnats a 20 mesos d'inhabilitació. Aquesta és la pena que sol·licita l'advocacia de l'Estat, segons la qual els integrants de la Mesa van "desobeir els dictàmens del Tribunal Constitucional" i van permetre els debats sobre les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica que el Parlament va votar el 6 i 7 de setembre de 2017, així com el text de la declaració d'independència del 27 d'octubre.

Contra aquest criteri, la defensa demana l'absolució dels seus clients en entendre que van actuar "en defensa de la cambra, la legitimitat dels diputats, els grups parlamentaris i les persones que van votar la composició d'aquest òrgan legislatiu". S'espera que la sala, presidida per Jesús María Barrientos, es pronunciï en pròximes dates.

Trapero i la cúpula d'Interior

Justament la sentència contra la Mesa del Parlament podria coincidir amb una altra de molt important, la que afronta el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la cúpula d'Interior que a la tardor de 2017 va operar sota el mandat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, ara a la presó de Lledoners després de la condemna del Suprem.

Aquest judici, iniciat al gener a l'Audiència Nacional i que va ser interromput en diverses ocasions per la pandèmia, va concloure al juliol amb les peticions ja anunciades per la Fiscalia: 10 anys de presó a Trapero per un delicte de sedició -o bé 60.000 euros de multa i un any i vuit mesos d'inhabilitació per desobediència-; la mateixa pena per a l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior César Puig; i quatre anys -també amb l'alternativa de desobediencia- per la intendent Teresa Laplana, encarregada del dispositiu que el 20 de setembre de 2017 va desplegar a la conselleria d'Economia de la Generalitat per controlar la multitud que denunciava les detencions i registres que aquest dia practicava la Guàrdia Civil.

La causa contra els Mossos passarà a la història per l'al·legat final de l'advocada de Trapero i Laplana, Olga Tubau. En una emocionant intervenció, Tubau va demanar l'absolució dels seus clients i va suplicar a la sala que no carregués sobre el principal comandament "la impotència i l'egoisme de l'Estat", alhora que va acusar els fiscals de voler "copiar" la sentència del Suprem que va condemnar els consellers de Puigdemont, l'expresidenta del Parlament i els líders de l'ANC i Òmnium Cultural. Queda en mans del tribunal, format per Concepción Espejel, Francisco Javier Vieira i el ponent Ramón Sáez, la decisió de sentenciar o no als antics comandaments de la policia catalana.

El cas del jutjat 13

Al marge d'aquests casos, aviat s'asseuran al banc dels acusats altres actors vinculats amb el Procés. És el cas, per exemple, de la Sindicatura Electoral que el Parlament de Catalunya va constituir el 7 de setembre de 2017 amb la finalitat de vetllar pel funcionament democràtic de l'1 d'octubre. Els seus cinc membres, els juristes i acadèmics Jordi Matas, Tània Verge, Marc Marsal, Josep Pagès i Marta Alsina, declararan el 4 i 5 de novembre al jutjat 11 de Barcelona acusats de desobediència i usurpació de funcions "al no atendre els requeriments del Tribunal Constitucional i dictar diverses resolucions sobre els preparatius del referèndum".

Després de retirar l'acusació de malversació, la Fiscalia sol·licita per a ells una penes de dos anys i nou mesos de presó o, alternativament, una multa de 5.400 euros per desobediència, que inclou la inhabilitació "per a qualsevol funció que respongui a un nomenament discrecional efectuat per una administració pública".

Els qui no coneixen encara la data del judici són l'exsecretari general de Vicepresidència i Economia de la Generalitat Josep Maria Jové i l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó, considerats els autèntics "arquitectes" de l'1-O. Jové i Salvadó ja van comparèixer l'11 de març davant del TSJC per respondre sobre els suposats delictes de desobediència, malversació i revelació de secrets, però van decidir acollir-se al dret a no declarar i van presentar un recurs contra la interlocutòria de la llavors magistrada del jutjat número 13 de Barcelona, Maria Eugènia Alegret, que va assegurar que els diputats d'ERC "van planejar la preparació de les estructures d'Estat i un adequat finançament per al moment que Catalunya obtingués la independència".

Així i tot, el 30 de juliol passat, el Tribunal Superior va desestimar el recurs d'ambdós al·legant que la investigació no vulnerava els seus drets i que la decisió de punxar els seus telèfons i registrar els seus despatxos i domicilis estava plenament justificada. D'aquesta manera, Jové i Salvador, que han hagut d'abonar una fiança de 1,6 milions d'euros -equivalent a la gestió informàtica per impulsar la Hisenda catalana-, aniran a judici per uns delictes que els poden comportar diversos anys de presó.

Tan sols faltarà que passin pel jutjat 13 dels 28 antics càrrecs de l'executiu català a qui el tribunal vincula amb els preparatius de l'1 d'octubre i que estan processats per delictes tan variats com malversació, falsedat documental, revelació de secrets, desobediència o prevaricació. Tot just aquesta setmana el jutjat número 13 ha tancat el sumari del cas i, per tant, el cas arribarà aviat als tribunals.

Entre aquests càrrecs destaquen l'exsecretari de Difusió de la Generalitat Antoni Molons, l'exsecretari general de Presidència Joaquim Nin, l'exdirector general de Comunicació Jaume Clotet, l'exdirector general de Patrimoni Francesc Sutrias, i els tres màxims responsables de l'activitat exteriors en aquesta època: el secretari general de Relacions Internacionals i Exteriors, Aleix Villatoro; l'exdirector de la representació de la Generalitat davant la Unió Europea, Amadeu Altafaj; i l'exsecretari general de l'Diplocat, Albert Royo. A 17 d'ells la jutge ja els va fixar una fiança solidària per responsabilitat civil de gairebé 6 milions d'euros, la quantitat suposadament gastada o compromesa amb l'1-O.

També figuren acusats per desobediència la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Núria Llorach; el director de TV3, Vicent Sanchis, i el de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, als quals el jutjat 13 atribueix que van treballar de manera "col·legiada" per fer possible el referèndum d'independència. La concatenació de totes aquestes causes omplirà l'agenda judicial els pròxims mesos, fet que segurament enterbolirà el clima polític i el diàleg obert per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya.