Plou sobre mullat al sector agrari català. Fent un primer balanç de l'any 2022, s'ha constatat que la renda agrària va caure un 7% en una campanya marcada per fenòmens climàtics, com les sequeres, les gelades o les onades de calor, i els efectes econòmics de la invasió russa a Ucraïna. En aquest context, la pujada de preus dels aliments no ha sigut suficient per compensar l'increment dels costos que té produir-los.

"Ha sigut un 2022 per no tornar a repetir", assegurava fa pocs dies l'Associació Agrària Joves Agricultors (Asaja) de Barcelona. De fet, la baixada a Catalunya és superior al 5,5% de la mitjana estatal. Entre els factors que en destaca Asaja es troba la pujada del 78% de la despesa en electricitat. Així, la presidenta de l'associació, Rosa Pruna, parla de "preus alts per produir, molta inflació pel consumidor i pel nostre sector un paper de difícil situació". A més, altres inputs energètics, com els sulfats o el gasoil, s'han incrementat un 106 i un 89%, respectivament, mentre que el pinso per alimentar el bestiar ho ha fet un 44%.

Davant d'aquest escenari, Asaja Barcelona demana implantar ajuts específics relacionats amb els efectes del canvi climàtics i vetllar per les assegurances agràries. Aquesta reivindicació la comparteix el sindicat agrari Unió de Pagesos (UP), que reclama millores en el model d'assegurança agrària, un sistema que gestiona Agroseguro i que està definit per Enesa, un organisme autònom del Ministeri d'Agricultura, amb el qual col·labora el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. En aquest sentit, el sindicat recorda que, per a la majoria dels sectors, les indemnitzacions de l'assegurança no responen a les pèrdues reals i, en les últimes campanyes, els danys climàtics continuats als conreus ho han confirmat.

El coordinador nacional d'UP, Joan Caball, explica que les baixes cobertures i els preus d'assegurament "suposen un cost molt alt pels productors perquè no cobreixen les pèrdues reals. Aquest fet comporta que els pagesos no veiem l'assegurança ni l'assumim com una eina de prevenció de riscos i tampoc arriba a cobrir les pèrdues totals".

Entre les millores proposades pel sindicat, s'hi troben un replantejament de les condicions en les quals els nous assegurats l'han de contractar, tant pel que fa a les cobertures com al cost de l'assegurança, definir els riscos per a les parcel·les de secà i les de regadiu, i en cas de sinistre, que es determini la indemnització per a unes o per a les altres, així com una diferenciació del preu d'assegurament entre les produccions tradicionals i les ecològiques i una millora de les cobertures per danys de fauna salvatge, cada vegada més nombrosos, en el sector d'herbacis i en molts altres conreus.

Els efectes de la nova PAC

A totes aquestes dificultats, s'hi suma l'aplicació de la nova Política Agrària Comuna (PAC) 2023-2027, que va entrar en vigor el passat 1 de gener. Segons els càlculs del sindicat, la seva posada en marxa suposarà una reducció de la renda agrària d'almenys 86 milions d'euros per la pagesia catalana. Així, UP augura que el desplegament de la nova PAC implicarà una disminució dels ajuts a la renda entre un 15 i un 65% i una afectació especialment greu en sectors com el boví de llet, el de carn, l'oví, l'arròs, l'oli i l'avellana, que arrosseguen una crisi de preus des de fa anys.

"Atesa la situació general i el context global, resulta estrany que la renda agrària no hagi caigut encara amb més força". La reflexió de l'economista i director de l'Observatori d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Francesc Reguant, serveix per posar el focus en el factor climàtic. Aquesta és la raó amb la qual insisteix. "La renda ha patit més per les collites horroroses derivades de les causes climàtiques que per la guerra a Ucraïna". De fet, Reguant detalla les pèrdues dels cereals de secà i l'olivera, que se situen entre el 40 i el 50%. Tot i aquests sotracs, l'expert emfatitza que "les dificultats de preus i per raons climàtics no han impedit que l'agricultura i l'alimentació siguin sectors resilients amb una demanda inelàstica, on es poden repercutir les pujades de costos amb certa facilitat".

Reguant defensa el sistema de seguretat i protecció que representen les assegurances agràries. Tot i això, admet que "la combinació de males collites i efectes del canvi climàtic estan desbordant les capacitats del sistema".

Burocràcia i desconfiança

En la mateixa línia que UP, Francesc Reguant critica el disseny de la PAC, que ha estat elaborada amb "un excés de burocràcia i el propòsit de fiscalitzar l'activitat dels productors". A més d'aquest aspecte, l'economista destaca els condicionants productius i econòmics que impliquen els 'ecorègims', una figura basada en els compliments d'uns requisits ambientals i la consecució d'uns resultats per obtenir els ajuts.

Aquest nou sistema, segons Reguant, no ha nascut de la pagesia, sinó "d'un grup de buròcrates i el seu afany de controlar l'activitat des d'un despatx". Per l'expert, la nova PAC se sustenta en actuacions com "la fiscalització, la capacitat de dirigir l'activitat pagesa, la desconfiança envers els productors i un excés de mentalitat proteccionista i dirigista des de l'Administració". Per l'economista, "validar un sistema que posa al centre de validació els 'ecorègims', resulta massa exigent".

La pagesia catalana va tornar a estar al centre de debat el diumenge passat durant la cerimònia d'entrega dels Premis Gaudí. En el moment de recollir el seu guardó com a millor pel·lícula per Alcarràs, la seva directora, Carla Simón, va introduir un missatge reivindicatiu sobre la situació de la pagesia. "Ho tenen fotut, si es pogués regular algun preu de la fruita i donar-los un cop de mà, seria bastant guai". Més enllà d'aquesta petició, el que sembla clar que les administracions han d'articular mesures per evitar les disfuncions del mercat.

Pagesos i experts coincideixen que el cooperativisme podria ser una eina útil de lluita contra els oligopolis de la indústria i la distribució, que concentren l'oferta en poques mans, marcant el preu de venda i les condicions de les operacions.