El PP s'ha embolicat amb els pactes postelectorals a Catalunya malgrat que ningú al partit espera tenir un paper decisiu després del 12 de maig. Tot just tres hores va trigar Miguel Tellado a tancar des del Congrés dels Diputats la polèmica oberta per unes declaracions d'Alejandro Fernández, candidat del PP a Catalunya, en què entreobria la porta a recolzar Salvador Illa si això implicava deixar les forces independentistes a l'oposició. "Irreal", va sentenciar Tellado.

"Estarem a l'altura de les circumstàncies i les circumstàncies les marcaran els catalans amb el seu vot", defensava Fernández aquest dimarts a primera hora en un esmorzar informatiu amb Alberto Núñez Feijóo. Preguntat directament per si això suposa que faran president a Illa si amb els seus vots sumen una majoria no independentista, Fernández insistia: "Puc assegurar que no participarem en cap operació que li acabi donant la Generalitat al separatisme (...) Com no me'n fio d'Illa exigiré fets, no paraules".

Fernández ha assegurat que el PP ha posat "a sobre de la taula" les seves condicions, que passen per "obrir una nova etapa i enviar el separatisme a l'oposició". "Però això", afegia, "ha de significar la ruptura de tots els acords amb el separatisme". En una altra ocasió, el dirigent del PP de Catalunya havia estat explícit a l'hora de condicionar el seu suport als socialistes a la ruptura dels "seus acords amb el separatisme al Congrés dels Diputats amb Pedro Sánchez". Aquest dimarts va decidir no fer-ho.

El precedent de Barcelona

A més, el líder català també ha recordat que en el seu moment va donar suport "públicament i en privat" a la decisió "que va prendre Daniel Sirera" de donar els vots del PP perquè el socialista Jaume Collboni aconseguís l'alcaldia de Barcelona i impedir que governés Xavier Trias, candidat de Junts. Va ser el juny del 2023, un mes abans de les eleccions generals del 23 de juliol i l'acord es va tancar després d'una trucada d'Elías Bendodo i Santos Cerdán, dirigents de la cúpula del PP i PSOE, respectivament.

El moment en què els populars van fer aquest moviment era molt diferent de l'actual: Feijóo s'endinsava en la campanya electoral de les generals i buscava tots els elements per al seu relat polític. "Amb el nostre vot d'avui a favor de Collboni vam aconseguir retirar de la governabilitat de Barcelona tant el partit de Carles Puigdemont com l'esquerra rupturista i sobiranista", defensaven fonts del PP. Ara, l'escenari és diferent: Sánchez ha amarrat la legislatura sumant el suport de Junts i el PP repeteix que els vots "no seran gratis".

La repetició electoral

I per això poques hores després de les declaracions de Fernández el portaveu del PP al Congrés tancava aquesta via. "Crec que no és gaire creïble que el senyor Illa renunciï als seus acords amb l'independentisme", tancava Tellado. "És completament irreal, lamentablement irreal", ha reblat amb la intenció de tancar el debat del tot.

Amb Vox resistint més del que esperava Gènova, l'última cosa que volen els populars és donar-los "aire" amb un hipotètic acostament al PSC, al qual el PP ha igualat amb l'independentisme durant tota la campanya. Fonts del PP no amaguen que l'equilibri entre no semblar un partit irrellevant a Catalunya —el 2021 van quedar com a última força— i mantenir la distància radical amb el PSC és "difícil". I reconeixen també que el més "realista" és pensar en la repetició electoral.