La Comissió de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dimarts una moció que demana l'acostament a Catalunya del vicepresident cessat, Oriol Junqueras; el conseller cessat -i exregidor- Joaquim Forn; el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, tots quatre en presó preventiva en centres penitenciaris madrilenys, pels suposats delictes de rebel·lió i sedició, en relació a la seva participació en el procés sobiranista.

La declaració l'han aprovat els grups municipals de BComú, ERC, PDeCAT i la CUP, a més del regidor no adscrit Gerard Ardanuy (Demòcrates). No l'han signada, com era previsible, els grups de C's i el PP. I tampoc el dels socialistes, cosa que ha indignat el tinent d'alcalde Jaume Asens, que ha presentat la mesura als mitjans.

Asens ha afirmat que troba "de poca sensibilitat humanitària i de baixesa moral" que els grup del PSC s'hagi negat a secundar la declaració, i ha convidat el partit a emmirallar-se en la posició dels socialistes bascos, que estan a favor de l'acostament dels presos tot i la que la situació al País Basc sigui més delicada, segons ha explicat. 

Els socialistes, per altra banda han declinat signar la declaració perquè no fa referència al respecte per les resolucions judicials i perquè, al seu parer, pretén traslladar el debat independentista al consistori barceloní, segons fonts de la formació citades per Europa Press.

El text de la declaració considera que l'empresonament lluny de Catalunya representa "un càstig social que vulnera els drets reconeguts en el Dret Internacional i atempta contra els drets humans". Per això defensa que, mentre no es produeixi l’excarceració, "i per raons d’humanitat, es procedeixi immediatament al trasllat" dels quatre presos a recintes penitenciaris catalans.

La declaració, a més, es mostra en contra del propi empresoinament, en afirmar que "l’aplicació d’una mesura cautelar com la presó preventiva dificulta la normalització de la situació política a Catalunya". L'ajuntament, igualment, expressa la seva solidaritat amb els familiars dels empresonats i s'ofereix a atendre'ls amb suport emocional i psicològic

Junqueras recorre al TC

També aquest dimarts, el vicepresident cessat i líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha demanat empara al Tribunal Constitucional per quedar en llibertat provisional. En el seu recurs, Junqueras sol·licita que el TC tramiti "de forma urgent" la seva excarceració, per evitar "danys irreparables" en quant a la seva participació política com a diputat, ja que està sent objecte d'una "incapacitació legal" sense precedents. Junqueras ja havia demanat al Tribunal Suprem, sense èxit, tant la seva excarceració com permís per acudir als plens del Parlament, a més de ser traslladat a una presó catalana.

En el seu recurs, Junqueras al·lega, en contra del que va argumentar el jutge del Suprem Pablo Llarena, que no hi ha risc de "reiteració delicitiva", perquè, en l'actual context polític a a Catalunya "no es donen les condicions per a aquesta suposada reiteració", així com ni el propi Junqueras ni ERC tenen voluntat "d'executar cap acte il·lícit". 

L'escrit afegeix que la presó preventiva "castiga la ideologia de Junqueras. "El meu representat i la resta d'encausats amb ell no han deixat ni deixaran de ser independentistes, ni ningú pot exigir-llos el contrari. Tenir unes determinades idees polítiques, i molt menys defensar-les, no pot ser mai perseguible penalment", argumenta el'advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, en el seu recurs. Aquesta al·legació sembla apuntar directament a alguns dels arguments de Llarena per denegar la llibertat provisional a Sànchez i Forn, com ara que tots dos mantenen "el seu ideari sobiranista" o la seva "aspiració d'independència", respectivament. 

L'advocat afegeix que, en aquesta causa, "no s'està enjudiciant exclusivament la comissió d'uns presumptes il·lícits penals, sinó les idees independentistes del meu representat", i que "encara que pugui generar incomprensió entre les persones que legítimament defensen la unitat d'Espanya, és evident que no constitueix cap delicte pretendre modificar el principi d'unitat política que consagra l'article 2 de la Constitució".