Público
Público

PROCÉS SOBIRANISTA La Fiscalia demana allargar la instrucció de la causa contra Carme Forcadell

Sol·licita elevar de sis a 18 mesos la investigació en haver-se presentat una segona querella contra la presidenta del Parlament. 

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell , amb los membres de la Mesa de la cambra autonòmica Lluis Corominas, Anna Simó i Ramona.Barrufet. E.P.

EUROPA PRESS i PÚBLIC

La Fiscalia Superior de Catalunya ha demanat que es declari "complexa" la causa contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i tres membres de la Mesa de la Cambra investigats per permetre votar propostes sobiranistes, amb l'objectiu d'allargar la instrucció. En un escrit remès al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), els fiscals recorden que, malgrat que la llei estableix que el termini màxim per a les instruccions és de sis mesos, existeix la possibilitat de declarar complexa la causa si no es pot complir amb el termini estipulat de donar-se una sèrie de requisits.

Tenint en compte que està a punt d'esgotar-se el termini de sis mesos des de l'inici de la primera querella, la Fiscalia ha justificat que el fet que després se n'hagi presentat una altra per nous fets -i contra més persones que en la inicial- "és sens dubte una circumstància sobrevinguda que permet declarar complexa la instrucció". Per això, el Ministeri Públic ha demanat al TSJC que declari complexa la causa i, en aquest sentit, augmenti a 18 mesos el termini màxim per a la instrucció del cas.

La Fiscalia va presentar la seva primera querella contra Forcadell l'octubre del 2016 pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació després que la presidenta
permetés votar les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent malgrat l'avís del Tribunal Constitucional (TC). El 23 de febrer del 2017 el TSJC va admetre a tràmit una nova querella contra ella per "la seva obstinada voluntat d'incomplir" els mandats constitucionals en permetre votar a la Cambra propostes sobiranistes, entre elles, el suport a un referèndum vinculant sobre la independència.

Aquesta querella -que com la primera era pels delictes de desobediència i prevaricació- es va dirigir també contra el vicepresident de la Cambra catalana, Lluís Corominas; la secretària primera, Anna Simó, i la secretària quarta, Ramona Barrufet (tots de JxSí), acusant-los de diverses accions encaminades a exercir l'autodeterminació. El Ministeri Públic va deixar fora de la querella el secretari tercer de la Mesa, Joan Josep Nuet -de Catalunya Sí Que es Pot-, malgrat haver permès per dues vegades amb el seu vot que s'incloguessin en l'ordre del dia del ple propostes vinculades amb la independència, perquè "no pretenia com els querellats incomplir els mandats del TC".

Fonts pròximes a la instrucció van reconèixer com a "inquietant" el fet que el judici oral contra Forcadell pogués coincidir amb la recta final del procés sobiranista, tenint en compte la perspectiva de mobilitzacions socials relacionades amb la convocatòria del referèndum sobre la relació entre Catalunya i Espanya.

En aquest sentit, resulta més que significatiu el contingut del manifest que es va fer públic en l'acte de suport a Carme Forcadell que va tenir lloc aquest dimecres al Parlament de Catalunya, convocat per Juan Rigol, Núria de Gispert i Ernest Benach, tots tres ex-presidents de la cambra legislativa catalana.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?