Els diputats del PSC, ERC i Junts per Catalunya seran decisius perquè la setmana vinent el Parlament decideixi tramitar o no una proposició de llei que busca prohibir tres modalitats de correbous: embolats, capllaçats i a la platja.

Es tracta d'una iniciativa conjunta de la CUP i En Comú Podem amb el suport d'entitats animalistes, que té el rebuig de Vox i PP -que han registrat una esmena a la totalitat que busca impedir que s'arribi a votar-, de manera els vots dels tres principals grups parlamentaris seran els qui determinaran si la iniciativa comença a tramitar-se a la cambra. A grans trets, perquè sigui així cal, com a mínim, que un dels tres grups hi voti a favor i un altre s'abstingui. La iniciativa també ha provocat una reacció contrària dels defensors de les festes amb bous.

En una roda de premsa celebrada aquesta setmana, la presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, va argumenta que "si al 2010 Catalunya va ser pionera en prohibir les curses de braus, ara ha arribat el moment d'acabar definitivament amb els espectacles taurins al nostre país". La proposició pretén modificar la Llei 34/2010 de regulació de les festes tradicionals amb bous, que posteriorment va desenvolupar un reglament sobre els correbous . Segons Albiach, "l'opinió pública i la sensibilitat han evolucionat, i crec que ara moltes persones podem coincidir en què no té cap sentit que el 2023 es facin servir animals com a element de diversió".

El 2019, el Parlament ja va aprovar una proposta de resolució perquè les diferents modalitats de correbous deixessin de celebrar-se a Catalunya, presentada també per En Comú Podem i que va comptar amb el suport d'alguns diputats d'ERC i de Junts, formacions que es van dividir en la votació. La resolució, però, no ha arribat a desenvolupar-se.

Actualment, les festes amb bous a Catalunya bàsicament se celebren en diversos municipis de les Terres de l'Ebre. Durant l'any passat, per exemple, se'n van fer a 27 localitats, amb un total de 49 festes, 190 dies amb bous i 469 espectacles taurins.

Rebuig polític a les Terres de l'Ebre

La possibilitat que el Parlament debati i acabi votant una llei que prohibeixi els correbous ha provocat la previsible reacció contrària dels sectors taurins de les Terres de l'Ebre, que van celebrar un acte unitari aquest dijous a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Segons recull l'ACN, el rebuig a la proposició de llei va reunir una trentena d'alcaldes, els presidents dels Consells Comarcal del Montsià, el Baix Ebre i la Terra Alta i l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre (APCTTE).

Aquesta última entitat ja ha avançat que demanarà un informe al Consell de Garanties Estatutàries perquè considera la proposta de CUP i Comuns "anticonstitucional". Un dels arguments dels seus defensors, és que el futur d'aquest tipus d'actes els ha de decidir el "territori" i no pas el Parlament. De fet, entre els seus defensors hi ha càrrecs locals del PSC, ERC o Junts, mentre que les mateixes formacions tenen diputats clarament contraris als correbous.

L'APCTTE manté que des de la posada en marxa de la llei dels correbous i del seu reglament de bones pràctiques les incidències amb els animals "són mínimes". El seu president, Santi Albiol, cita un estudi "d'universitats i veterinaris" del 2018 per assegurar que només en un 0,29% d'un miler d'espectacles de bous embolats i capllaçats es van produir lesions greus. El període estudiat és entre 2010 i 2017.

A més a més, l'entitat considera que "el Parlament de Catalunya pot regular i modificar" la normativa, però, "en cap cas té competències per prohibir o eliminar cap concepte relacionat amb la festa dels bous". De fet, el 2016 el Tribunal Constitucional va tombar la llei que prohibia les curses de braus a Catalunya, si bé l'activitat no s'ha reprès.