El rei ha tornat a parlar de Catalunya en un discurs institucional dedicat en bona part a la desqualificació rotunda del govern català, del procés sobiranista i de tots els sectors socials que defensen el dret d'autodeterminació, manifestant sense ambigüitats el seu suport a la política del govern del PP.

Catalunya "és i serà una part essencial" d'Espanya, ha dit el monarca en la cerimònia de lliurament dels Premis Princesa d'Astúries, a Oviedo.

"Espanya ha de fer front a un inacceptable intent de secessió d'una part del seu territori nacional i ho resoldrà per mitjà de les seves legítimes institucions democràtiques, dins el respecte a la nostra Constitució i atenint-se als valors i principis de la democràcia parlamentària", ha proclamat el rei Felip en una dura al·locució, deixant prou clar d'aquesta manera el seu suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que permet la suspensió de l'autogovern de Catalunya.

Ha afirmat que els "projectes de futur" i de "progrés" dels ciutadans que defensen que Catalunya ha de tenir el seu propi Estat es basen en el "trencament de la convivència democràtica",  "en la desafecció", i "en la divisió, sempre dolorosa i punyent de la societat, de les famílies i dels amics".

"Cap projecte pot conduir a l'aïllament o l'empobriment d'un poble ", ha afegit el rei alhora que reafirmava la fortalesa de l'Estat.

El missatge l'ha pronunciat en presència de les tres màximes autoritats de la Unió Europea, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, el del Consell Europeu, Donald Tusk, i el de l'Eurocambra , Antonio Tajani, que han recollit el Premi a la Concòrdia concedit a la UE i també han parlat en contra d'una o altra manera del dret d'autodeterminació de Catalunya, per a sarisfacció del president del govern Mariano Rajoy.

La intervenció del rei ha estat d'alguna manera la continuació del missatge extraordinari que va dirigir als espanyols el passat 3 d'octubre, dos dies després del referèndum d'autodeterminació celebrat a Catalunya l'1 d'octubre, malgrat les mesures de repressió policial, i arriba en la vigília que el Govern aprovi l'aplicació de l'article 155 per intervenir l'Administració catalana.

El rei Felip ha volgut establir a més un paral·lelisme entre el projecte europeu i la seva concepció sobre l'Estat espanyol. 

El monarca ha parlat de la necessitat de reconèixer "errors del passat" i ha apel·lat fins i tot al temps de la transició, referint-se a una Espanya en la qual  es volia que tots els ciutadans, al marge de la seva procedència o ideologia, tinguessin "l'oportunitat de trobar el seu lloc en pau i llibertat, sense temors , ni pors a la imposició, ni l'arbitrarietat, allunyats de la rancúnia i les fractures ". Una Espanya "oberta i solidària", en la qual els pobles que la integren "veiessin protegides, reconegudes i respectades les seves llengües, les seves cultures, les seves tradicions i les seves institucions".

I en aquest discurs, ple de càrrega política i allunyat de qualsevol imatge de neutralitat, el rei ha fet l'elogi de les institucions de la Unió Europea, com a referents de la "democràcia" : "Per això Europa, la Unió Europa, forma part de l'ésser d'aquesta Espanya i transcendeix als Estats amb respecte a totes les nostres identitats i sensibilitats. Una Unió que doni resposta a la modernitat, que indubtablement avança cap a una major integració i convergència. Aquest és el signe dels nostres temps, del món en què vivim ", ha sostingut.

Dirigint-se a Juncker, Tajani i Tusk, als quals ha agraït la seva presència, afirmant que simbolitzaven el compromís, el suport i la solidaritat de la institucions europees amb el sistema constitucional espanyol, i dient que la Unió trobarà a Espanya "un país essencial de suport i lleialtat davant els nous desafiaments que junts" s'han d'afrontar.