Barcelona pot considerar-se sense dificultats com la ciutat dels refugis antiaeris. Com podem veure en aquest plànol de la ciutat de 1935, n'hi havia de multiús, d'altres fets per la solidaritat veïnal, pels dirigents polítics, refugis domèstics, d'altres de fabrils, així com centenars de fortins del dictador Francisco Franco. En general, tant l'administració com la ciutadania els va construir a diversos espais de la capital per protegir la ciutadania dels bombardejos aeris durant la Guerra Civil espanyola.

Ara formen part del patrimoni i la memòria col·lectiva, símbols de l'organització popular i la resistència. Només a Barcelona se'n van construir 1.322, segons dades de l'Ajuntament). No es coneix cap víctima mortal entre els usuaris, gràcies a ser unes estructures ubicades especialment sota terra, i en certa manera avançades als seus temps.

Per tot plegat, us posposem fins a quatre refugis antiaeris de Barcelona per viure la historia en primera persona. I també tres propostes més que podeu visitar en altres indrets de Catalunya, ja que arreu del territori van ser 2.085 els que es van construir i se'n té constància. Opcions ideals per a no deixar perdre la memòria col·lectiva i recordar el passat del nostre territori.

El refugi de la plaça de la Revolució

Comencem amb un espai que es pot visitar recentment, des de la Festa Major de Gràcia, i que es podrà fer durant el que resta d'any. El refugi de la plaça de la Revolució d'aquest barri inclou una proposta de museïtzació que té com a fil conductor la salut, la sanitat i la higiene en els refugis antiaeris. Està situat al subsol de la plaça i el seu accés es pot fer des de la planta -4 de l'actual pàrquing.

El refugi de la plaça de la Revolució es considera excepcional en molts aspectes, tant en l'àmbit constructiu com social. Tenia tres entrades des de diferents costats de la plaça i estava dotat d'electricitat i aigua, a més de pous de ventilació. La part del refugi preservada és tan sols un 5% (en bona part gràcies a les reivindicacions veïnals), i consta bàsicament d'un passadís, i les sales de la farmaciola i la infermeria. Pel que fa a serveis, el refugi en tenia un per a homes, amb un plat "a la turca" i un per a dones, amb "tassa".

Durant la festa del barri, les visites de grups reduïts tenien 30 minuts i costaven 3 euros. Ara es poden continuar fent les visites, però prèvia concertació a través del correu electrònic tallerhistoriagracia@gmail.com.

El refugi de la plaça del Diamant

I seguim a Gràcia on es van construir prop d'un centenar de refugis. El Refugi 0232 – La plaça del Diamant destaca per ser un dels més grans que es van construir a la ciutat de Barcelona, d'entre els més de 1.300. El refugi es va redescobrir el 1992 quan es construïa una estació elèctrica, i gràcies també a la tasca d'investigació d'una historiadora, fins que l'any 2006 es va poder obrir al públic.

El refugi de la plaça del Diamant té una capacitat per a 200 persones i s'enfonsa 12 metres sota terra, amb 250 metres de túnels estrets per sota de la plaça i també el carrer de les Guilleries. És un dels més ben conservats, gràcies a la humitat i la temperatura del lloc. En poden veure diversos elements, fins i tot els sanitaris del refugi de la plaça Joanic.

El Taller d'Història de Gràcia ofereix cada diumenge visites guiades per explorar aquest interessant refugi antiaeri. En tots els casos és a les 11 del matí i costa tres euros, i sempre cal concertar visita prèvia.

MUHBA Refugi 307

El Refugi 307 s'inclou dins del Museu d'Història de Barcelona, i és un dels grans exemplars dels refugis que es van fer a Barcelona, i que va ser excavat gràcies al treball de molts veïns al barri del Poble Sec. Disposa de tres entrades d'accés al carrer Nou de la Rambla i té a prop de 400 metres de túnels, amb una alçada de 2,10 metres i una amplada que oscil·la entre 1,5 i 2 metres, totalment revestits.

La capacitat del refugi, segons el projecte, era de 2.000 persones, sobrepassant les recomanacions oficials de metre lineal per cada quatre persones. Permet conèixer les condicions amb les quals varen viure els qui es van refugiar entre les seves parets, i es poden observar les diverses estances que el formaven, com ara els lavabos, una font, una infermeria, la sala dels nens i una llar de foc, entre d'altres.

Les visites es poden fer de dilluns a dissabte (els dissabtes només a la tarda), i només per a grups guiats amb reserva prèvia. Els diumenges a les 10:30 en anglès, a les 11:30 en castellà i a les 12.30 català, amb places limitades i és també imprescindible la reserva prèvia.

El refugi de Lluís Companys

Parlem ara d'un dels refugis amb més història, al peu de la serra de Collserola, i dins del campus de Mundet de la Universitat de Barcelona. Just a sota del palau de les Heures, confiscat per la Generalitat de Catalunya en plena Guerra Civil, per convertir-lo en la residència del president Lluís Companys. Les condicions d'aïllament eren ideals, però els encarregats de la seguretat del president també van optar per construir un refugi sota el palau, concretament sota el jardí.

Aquest refugi no era massa gran: tenia dues entrades, una al soterrani de l'edifici i que es va obrir a la paret mestra de la construcció, mentre l'altra estava -dissimulada- enmig del mateix jardí. Es tracta d'un túnel d'un metre i escaig d'amplada per uns dos metres i escaig d'alçada, construït a cel obert i a poca profunditat. Al final de la galeria se n'obrien dues més, una a la dreta cap al pou de ventilació, i l'altra a l'esquerra cap a una petita estança.

El refugi no està obert al públic com a norma. Això no obstant, i segons indica l'Ajuntament de Barcelona, el refugi encara es pot visitar amb permís previ de la Fundació Bosch i Gimpera.

Refugi antiaeri de Sant Adrià de Besòs

Encara prop de Barcelona ciutat també mereixen ser esmentats els refugis antiaeris de la Garriga o Granollers, així com especialment de la placeta Macià de Sant Adrià del Besòs. I és que Guerra Civil va suposar per als nuclis urbans propers a Barcelona, especialment els que tenien indústria i eren propers al mar. Recentment, s'ha recuperat i museïtzat el refugi antiaeri que ofereix visites guiades i mitjans audiovisuals.

El refugi és el nucli d'un projecte pedagògic que comprèn altres espais de la ciutat relacionats amb la Guerra Civil, senyalitzats amb cartells i faristols informatius. L'objectiu és "promoure la reflexió envers la guerra, fomentar un aprenentatge actiu i donar veu als qui van viure els bombardeigs franquistes de 1938", segons indica la Generalitat de Catalunya. Segons indica, el pla de Besòs va ser bombardejat des de principis de 1937, al juliol es va sol·licitar construir refugis i la localitat va rebre els pitjors bombardeigs l'any 1938.

Totes les visites a aquest refugi antiaeri de Sant Adrià del Besòs són gratuïtes, però requereixen reserva prèvia. Dimarts i dijous són de 10 h a 14 h, dijous a la tarda de 16 h a 19 h, i els darrers dissabtes de cada mes entre les 11 h i les 14 h (els mesos de desembre i agost el Refugi està tancat).

Refugis a les Terres de l'Ebre: Flix i Tortosa

Les Terres de l'Ebre també van ser objectes de conflictes bèl·lics, marcats especialment per la Batalla de l'Ebre de la Guerra Civil, per la qual cosa també hi trobem un bon grapat de refugis antiaeris. Durant els darrers anys s'han recuperat una sèrie d'aquests espais com els de Flix o Tortosa, la gran majoria dels quals formen part de la Xarxa d'Espais de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya (XEMDC).

Pel que fa a la vila de Flix, destaca perquè tenia una situació estratègica, amb un complex industrial on es fabricava un explosiu anomenat cloratita, per la qual cosa va ser durament castigada per l'aviació en diverses ocasions. És important especialment el refugi del Sant Josep, que s'ha museïtzat i ens permet descobrir-lo in situ, també a través d'un audiovisual i una proposta immersiva. El refugi es visitable concertant la visita prèviament trucant a les oficines de l'Ajuntament de Flix, de dilluns a divendres de 9 h a 14 h, o també enviant un email associaciolacana@gmail.com.

Pel que fa a Tortosa, trobem fins a una vintena de refugis antiaeris de la Guerra Civil, entre els quals el número 4, situat al carrer Ernest Hemingway, en homenatge a l'escriptor americà que va ser corresponsal de guerra. En la visita podem descobrir també com era la vida a la ciutat quan va ser devastada pels bombardejos. L'aforament és limitat i cal reserva prèvia. Les visites guiades es fan dilluns a divendres a les 19 hores amb un grup mínim de persones, i també dissabtes i diumenges a la mateixa hora.

El refugi de Roses i les comarques gironines

A les comarques gironines trobem diversos refugis que podem veure in situ. La Xarxa detalla que a 10 dels 39 municipis amb refugis són visitables: Celrà/Bordils, Tortellà, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, la Vall d'en Bas i la Tallada d'Empordà, i els quatre que destaquen especialment, com són Girona capital, Roses, Figueres i Garriguella.

El refugi de la plaça de la Pau de Roses és el que gaudeix de més regularitat de visites de la província, a través de l'Oficina de Turisme, que promociona les visites i les facilita. Es realitzen cada 15 dies els mesos d'estiu. Antigament, el refugi tenia tres entrades, i també disposava d'un respirador. És ressenyable el bon estat de conservació dels seus passadissos, després de la seva recuperació l'any 2007.

Pel que fa a Girona, les visites són programades un cop al mes pel Museu d'Història i comprenen una visita a la sala del museu sobre la Guerra Civil, un passeig per diversos punts de la ciutat on es van fer refugis privats i barricades, i el refugi antiaeri Jardí de la Infància. Es duen a terme durant tot l'any un cop al mes. A Garriguella es troba situat a l'antic camp d'aviació, que ara és en gran part terra de vinyes, i es pot visitar gràcies al celler Mas Llunes. Mentre a Figueres trobem el refugi que fa menys temps que és visitable, sense una regularitat de visites programada.