Carles Puigdemont pot moure's per Dinamarca sense problemes. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha desestimat aquest dilluns la petició de la Fiscalía d'activar una euroordre de detenció contra el president de la Generalitat cessat, que a primera hora del matí ha viatjat des de Brussel·les a Copenhaguen, on participa en un debat sobre la situació política de Catalunya organitzat pel Departament de Ciències Polítiques de la Universitat de Copenhaguen.

En una resolució coneguda al voltant de les 13.30h, Llarena desestima la petició que poques hores abans li havia fet la Fiscalia General de l'Estat perquè reactivi l'ordre europea de detenció contra Puigdemont, en aquest cas només referida a Dinamarca. El jutge del Suprem argumenta que, tot i que considera raonable la petició de la Fiscalia, hi ha matisos que el porten a posriuesposar dicta l'ordre.

El passat cinc de desembre, el mateix jutge Llarena ja va retirar les ordres europees de detenció dictades anteriorment contra Puigdemont i els consellers cessats que van marxar amb ell a Brussel·les –Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí–, davant la possibilitat que la justícia belga –que no contempla el delicte de rebel·lió– els extradís només per alguns dels presumptes delictes pels quals estan imputats, cosa que impediria jutjar-los a Espanya per la resta.

La Fiscalia ja va emetre el dia anterior un comunicat en què advertia que demanaria "immediatament" activar una euroordre de detenció si el president català cessat es desplaçava a Dinamarca, i després de declaracions en el mateix sentit dels ministres de Justícia, Rafael Catalá, i de l'Interior, Juan Ignacio Zoido.

Puigdemont ha acudit al voltant de les sis del matí a l'aeroport de Charleroi, prop de Brussel·les, on a pres un vol de Ryanair que s'ha enlairat sobre les 7.00h. Puigdemont participa  en un col·loqui sobre la sitConstitucionaluació política a Catalunya, organitzat per la Universitat de Copenhaguen amb el títol Catalunya i Europa, en una cruïlla per la democràcia?. El desplaçament de Puigdemont ha estat la gran notícia del dia als mitjans danesos, que hi han dedicat un espai preferent des de primera hora del matí.

En el seu comunicat de diumenge, la Fiscalia afirmava que, un cop es confirmés el viatge de Puigdemont a Copenhaguen, "és intenció de la Fiscalia actuar immediatament sol·licitant al magistrat instructor del Tribunal Suprem que procedeixi a l'activació de l'euroordre de detenció i entrega per sol·licitar a la autoritat judicial danesa la detenció de l'investigat".

L'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, havia avisat també del risc "bastant alt" que el seu client fos detingut a Dinamarca. Tot i això, també havia precisat que era igualment possible que les autoritats daneses rebutgessin totalment o parcialment una euroordre de detenció, perquè el fets pels quals està imputat Puigdemont per rebel·lió no s'ajusten al que tipifica el codi penal danès per a aquest delicte, segons va explicar.

Aquest és el primer cop que Puigdemont surt de Bèlgica des que hi va arribar el 30 d'octubre, tres dies després de la declaració d'independència no implementada del 27-O i de la intervenció de l'autogovern pel 155 del mateix dia. Puigdemont ja va viatjar a la capital danesa el setembre passat per inaugurar com a president català la delegació de la Generalitat als països nòrdics –que va clausurar el Govern central a través del 155–.

També aquest dilluns, el president del Parlament, Roger Torrent, ha proposat Puigdemont com a candidat a la investidura. Torrent ha demanat al president del Govern central, Mariano Rajoy, una reunió per tractar la "situació anòmala" de la cambra, en què "vuit dels diputats veuen vulnerats els seus drets polítics de representació", en referència als que són a l'estranger i als tres en presó preventiva, –Oriol Junqueras (ERC), Jordi Sànchez i Joaquim Forn–. El president del Parlament ha anunciat la seva intenció de reunir-se amb tots cinc.

Puigdemont: "L'ombra de Franco és encara allargada"

En la seva intervenció en l'acte acadèmic a Copenhaguen, Puigdemont ha recalcat especialment el que considera com a dèficits democràtics de l'Estat espanyol -en la mateixa línia que en aparicions anteriors a Brussel·les-. El president cessat ha dit que el sobiranisme va "cometre un error" en no anticipar una resposta violenta de l'Estat l'1-O, ha assenyalat que "polítics democràticament elegits han estat enviats a la presó com a terroristes", i que el mateix succeeix amb els 'Jordis', "organitzadors de les mes exitoses i pacífiques manifestacions a Europa".

Més lluny ha anat Puigdemont quan ha dit que "l'ombra de Franco és encara allargada a Espanya", i que l'Estat "no reconeix Catalunya com a nació, la veu com una província"El Gobierno catalán ha propuesto hasta 18 veces el referéndum.",

"No és justicia d'un estat democràtic, és venjança", ha afegit Puigdemont, que ha acusat el Govern central de negar-se a buscar una solució política a les demandes sobiranistes -començant per la demanda d'un referèndum pactat, que ha explicat que el Govern central ha rebutjat escoltar fins a 18 ocasions-. "El PP va arribar a parlar amb ETA, però rebutja fer-ho sobre el referèndum", ha exclamat.

No obstant això, ha anticipat que en breu hi haurà un govern a Catalunya, perquè "és l'hora de trobar una solució política, i no penal". En aquest sentit, ha emplaçat el Govern central a "acceptar el resultat de les eleccions", perquè "si els catalans no poden elegir el seu govern, vol dir que no hi ha democràcia, que votar és inútil".