En dues setmanes, a partir del 13 de març, entrarà finalment en funcionament l'índex de preus del lloguer, la regulació que segons el Govern espanyol ha de servir per rebaixar dels arrendaments. L'índex serà homogeni a tot l'Estat, de manera que no n'hi haurà un de propi per a Catalunya, opció que defensava la Generalitat. De fet, el projecte veurà la llum entre crítiques del Govern català, que considera que tal com s'ha articulat "no funcionarà".

Ara mateix, Catalunya és l'única comunitat autònoma que ha sol·licitat l'aplicació de l'índex de preus i, concretament, serà una realitat als 140 municipis declarats zones tensionades en matèria d'habitatge pel Govern. La proposta de localitats plantejada per la Generalitat sí que ha estat acceptada per l'executiu estatal.

Segons ha detallat aquest dimarts el secretari d'Estat d'Habitatge, David Lucas, "l'objectiu de l'índex és per a tot Espanya, per tant, hi ha hagut un esforç per homogeneïtzar la proposta i que serveixi per a tot el territori". L'índex, que ja apareix al portal del ministeri, ha estat definida per l'alt càrrec com "una mesura més del paquet que ha de servir d'element corrector davant la situació que es viu a l'àmbit de l'habitatge". Segons ell, per elaborar-lo s'ha seguit un "mètode científic" i s'han consultat experts d'arreu del territori, també tècnics de la Generalitat.

Com funcionarà?

L'índex estableix un ventall de rangs, amb un mínim i un màxim de preus. En les zones tensionades, els grans propietaris -aquells que tinguin cinc habitatges o més- a l'hora de signar un contracte de lloguer hauran d'ajustar-se al rang de l'índex -el Govern tem que optin pel més elevat, el que podria arribar a suposar un encariment del preu-.

Pel que fa als petits propietaris, hauran de mantenir el preu anterior quan signin un nou contracte i només podran aplicar-hi l'actualització de la renda, que s'acostuma a vincular a la inflació, i únicament podran apujar un 10% el preu si es demostren que s'han fet millores significatives a l'habitatge. Si l'immoble fa cinc anys que no està al mercat, també s'haurà de cenyir a l'índex. Al cenyir-se a l'índex i, sobretot, si rebaixen el preu de l'immoble, els propietaris podran rebre bonificacions fiscals més o menys importants.

Què diu la Generalitat?

Precisament aquest dilluns, la consellera de Territori, Ester Capella, va desplaçar-se a Madrid per negociar l'aplicació de l'índex de preu dels lloguers. La pretensió del Govern era comptar amb un índex propi per a Catalunya, ja que la realitat de l'habitatge és diferent a cada territori. Així mateix, Capella considera que l'índex estatal "no funcionarà" i entre les raons cita que funcioni per un "rang de preus" i no per un preu únic, com pretenia la proposta catalana.

En la roda de premsa posterior al consell executiu, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha afegit que "costa molt d'entendre, i no s'entén, que un govern d'esquerres posi problemes a solucions aportades pel Govern català per a una emergència habitacional". "Teníem una solució al problema, rebaixant els preus i posant-hi un topall perquè la gent no es trobi amb preus abusius quan busquen un pis", ha recordat.

Davant la negativa del ministeri a acceptar-ho, la Generalitat havia modulat la seva proposta d'índex propi per a Catalunya i en les darreres converses havia defensat la "superposició" dels dos índexs, el català i l'estatal. A la pràctica això suposaria que quan el barem català se situés dins el rang de l'estatal, el preu màxim del lloguer seria sempre l'índex català. En canvi, quan se situés fora, s'aplicaria el rang superior o inferior de l'índex estatal en funció del valor que estigui més propi al paràmetre català.

Al setembre del 2020 el Parlament va aprovar la llei catalana que fixava un topall al preu del lloguer i la normativa va aconseguir abaixar les rendes mentre va aplicar-se, però al març del 2022 el Tribunal Constitucional va tombar parcialment la regulació, que des d'aleshores va deixar de tenir-se en compte en aquest aspecte.

Un cop va caure la regulació, els preus dels lloguers s'han desbocat a Catalunya, assolint nous rècords. En concret, el 2023 va tancar-se amb un preu de 1.171 euros mensuals de mitjana pel contractes signants el darrer trimestre i de gairebé 850 en el conjunt de Catalunya.

La reacció del Sindicat de Llogateres

Després de conèixer l'aplicació de l'índex, el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, ha acusat el PSOE de "cedir a les pressions de la patronal immobiliària per endarrerir" la regulació dels lloguers, i ha recomanat a la ciutadania que no signi cap pujada ni cap contracte nou per ara perquè en pocs dies estarà prohibit apujar el lloguer. "Molts llogaters rebran pressions i amenaces per signar contractes nous amb pujades que estaran prohibides d'aquí a ben poc", ha alertat Aragonès. Sobre l'índex, ha remarcat que deixa "molt marge per a la negociació" entre llogaters i propietaris, i ha reivindicat la importància d'assessorar-se amb el Sindicat de Llogateres.