València anunciava fa unes setmanes la creació d’un programa de reciclatge d’envasos amb recompensa. "La ciutat de més població que implanta el sistema Reciclos", anunciava llavors la nota de premsa difosa per Ecoembes, l’entitat encarregada de gestionar la recollida d’envasos arreu de l’Estat espanyol. La notícia arriba després d’anys d’oposició d’Ecoembes a aquests sistemes de recollida. Una oposició que va resultar especialment dura al País Valencià, quan fa quatre anys va intentar-se crear un sistema de devolució amb dipòsit des de la conselleria de Medi Ambient que va acabar en no res per la pressió de les empreses envasadores, les grans cadenes de distribució i la mateixa Ecoembes.

"L’actual programa, en certa forma, ens reconeix que teníem raó", explica Julià Álvaro, llavors secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic i que va intentar impulsar el fallit sistema de devolució d’envasos. Però és que a més, Reciclos és molt menys ambiciós que el que es va proposar llavors i des del moviment ecologista es dubta de la seua eficàcia. "Ens trobem en un percentatge de recuperació d’envasos del 20% i Europa ens diu que hem d’arribar al 65 en quatre anys i al 70 pel 2030 –explica Maria Vicente, responsable de residus d’Ecologistes en Acció de València- i l’única forma de fer-ho és mitjançant un sistema de devolució, però tenim poc temps i és molt perillós perdre’l en passos en fals, calen accions més eficients i no greenwashing".

Diferències i similituds entre sistemes

Però, exactament quina és la diferència entre ambdós sistemes? Òbviament, tant el programa Reciclos –considerat un Sistema de Devolució i Recompensa (SDR)- i el Sistema de Dipòsit i Devolució amb Recompensa (SDDR)- s’assemblen en el fet que, en ambdós casos, s’ofereix un premi pel retorn dels envasos, el que permet recuperar-los en un estat òptim per al seu reciclatge. Cal tenir en compte que actualment només s’arriba a recuperar una xicoteta part dels envasos, inclosos aquells que es llancen correctament als contenidors grocs, perquè el grau de contaminació amb què arriben a les plantes de tractament fa que siga impossible reciclar-los.

A partir d’aquest punt en comú, però, les diferències s’incrementen. Al SDDR és el consumidor qui avança uns diners per l’envàs, que a més és una quantitat significativa –les xifres varien segons la font, però en tot cas no baixarien dels vint cèntims-, que després se li retornen quan fa la devolució. Un sistema similar al que ja existia quan als comerços et pagaven per tornar l’ampolla. "El problema del SDDR és que s’incrementa el preu de l’envàs pel consumidor –argumenten des d’Ecoembes- mentre que amb el nostre model aquest no ho nota. A més, no s’ofereix recompenses individuals [en diners] sinó col·lectives, en forma d’ajudes a banc d’aliments, programes socials, etc." De fet, des d’aquesta entitat es destaca que el SDR és més "una evolució" del model de contenidor groc per "adaptar-lo als temps digitals" que un sistema de devolucions.

Des de l’altra banda, Vicente posa en èmfasi la diferència de preu entre una recompensa i l'altra: "quan vas pel carrer pots trobar-te moltes monedes d’un cèntim, però cap de vint. La primera t’ajoques a arreplegar-la i la segona no". A més, Vicente també posa en dubte que el SDDR siga més car per al consumidor: "és cert que tu avances uns diners, però després te’ls tornen. Amb el sistema actual, amb cada envàs pagues uns diners per a la seua gestió i com aquesta és ineficient els tornes a pagar en les taxes del fem. És ara que ho estem pagant doble".

La segona gran diferència és el de la simplicitat. "A mi se’m va dir que el sistema SDDR era massa complicat i un invent, quan a la realitat funciona a mig món –explica Álvaro- i ara volen implementar un sistema en què has de baixar una aplicació, fotografiar el codi de barres de l’envàs, anar a una màquina concreta, tornar a fer una fotografia i tot això per entrar en un sorteig d’un bonobús. No era més senzill tornar l’ampolla a la tenda?"

Finalment, mentre des d’Ecoembes s’assegura que el seu model permetrà "arribar als objectius europeus", tant Álvaro com Vicente ho posen en dubte i, de fet, alerten que "no tindrà cap resultat palpable". A més, l’activista mediambiental li posa un altre punt a l’SDDR: "si bé és cert que el reciclatge no és la solució, davant la reutilització i la reducció, que haurien de ser els autèntics objectius, un model SDDR permetria posar en marxa la logística per a reutilitzar els envasos, com ja s’està fent a Alemanya, on els envasos tenen un codi de barres i una ampolla de plàstic de Coca-cola s’arriba a gastar fins a deu voltes".

Des de l’Ajuntament, Sergi Campillo, regidor d’Ecologia Urbana, reconeix que: "no ens conformem amb açò, però tenim les competències que tenim i no podem imposar un sistema de devolució o de reducció des de l’àmbit municipal, per això calen lleis, preferentment estatals, ja que tenim un mercat unificat i no es poden aplicar sistemes SDDR limitats a escala autonómica". Amb tot, Campillo defensa que Reciclos té el valor de "tornar a introduir la cultura del retorn i la identificació". "Estem acostumats –continua el regidor- a llençar el fem al contenidor de forma anònima i ara anirem acostumant als veïns a deixar-ho enrere. És un primer pas que ha de facilitar models més ambiciosos quan siga legalment possible. I si, a més, millora la taxa de separació serà tot un èxit". A més, des del consistori es destaca que una part de Reciclos la finança Ecoembes, mentre que les màquines que comprarà l’Ajuntament –40- podran seguir utilitzant-se en futurs sistemes de devolució que s’implementen.