La primera trobada institucional entre el govern de la Generalitat i un executiu internacional d'ençà que va començar el procés l’ha celebrat el president actual, Quim Torra, amb el president d’Eslovènia, Borut Pahor. I no és casualitat que aquesta hagi estat aquest el primer executiu en trobar-se amb el català, tenint en compte la "recent" independència d'aquest país de l’antiga Iugoslàvia, el 1990. Precisament, les paraules de Torra fent gala de la via eslovena com un exemple per a Catalunya durant la presentació del Consell per la República han revolucionat a tot el panorama polític, espanyol i català, que ha sortit a demanar la rectificació del president.

Les declaracions de Torra, en un context on la "internacionalització del cas català" és una prioritat per aquest govern, podrien ser més pròpies d’un acte d’innocent simpatia diplomàtica que d’una declaració bèl·lica, si bé més d’una veu s’ha ofès per la frivolitat amb la qual Torra ha obviat un procés que es va finalitzar amb la Guerra dels Deu Dies: 18 morts i 182 ferits eslovens contra 44 morts i 146 ferits iugoslaus és el saldo d’aquest conflicte armat de finals del segle XX.

El món polític en contra de Torra i "la via eslovena"

Les paraules de Torra no han deixat indiferent a ningú. Aquest dilluns, gairebé tots els actors polítics de primera línia s’han posicionat al respecte. La vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, ha condemnat les paraules del president: "Va travessar, en el terreny especulatiu, una línia d’irresponsabilitat absoluta. Estem parlant d’una situació que va deixar morts i ferits. Ha de fer una reflexió literal del que va dir", ha dit en declaracions a mitjans, després de criticar les accions dels CDR d'aquests últims dies. En la mateixa línia s’ha pronunciat el secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, qui des de Palma de Mallorca ha qualificat a Torra d’"il·luminat" i d’"irresponsable": "Em sembla indecent plantejar un terme de secessió amb vides que no són pròpies. Ja està bé de plantejar camins intransitables que juguen amb la convivència de la gent".

El ministre d’Exteriors, Josep Borrell, s'ha sumat a la denúncia lamentant la retòrica dels líders independentistes durant l'acte de Brussel·les: "El llenguatge de Quim Torra i de Toni Comín és un llenguatge que sembla que estigui cridant a la insurrecció", ha dit, referint-se també al discurs de l’exconseller de Salut d’aquest diumenge des de Brussel·les. Amb la mateixa contundència ha criticat el líder del socialisme català, Miquel Iceta, la menció de la via eslovena. Iceta, a través de les xarxes socials, ho ha considerat “un disbarat i una gran temeritat”:

L’òrbita dels comuns també s’ha distanciat de la via eslovena. El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha exigit a Torra que rectifiqui: "Torra està desconnectat de la realitat. Catalunya no es troba als Balcans, sinó a la península Ibèrica, però en els últims dies l’hem sentit parlar més d’Eslovènia que no pas de les reivindicacions dels metges, mestres, bombers i treballadors”, ha dit. També ho ha fet l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a través del seu Twitter personal, on ha titllat de "greu irresponsabilitat" les paraules el president:

Ciutadans ha carregat durament contra el polític independentista amb les intervencions de la líder a Catalunya, Inés Arrimadas, qui ha assenyalat a Torra com un "perill públic" i ha demanat al president espanyol que apliqui un altre cop l’article 155: "Estem farts i cansats d’aquesta sensació d’impunitat dels CDR i del Govern". A la crida pel 155 s'hi ha sumat el secretari d’Organització del partit taronja, José Manuel Villegas: "Estem a prop d’un enfrontament físic", ha arribat afirmar.

L’independentisme també ha sortit a fet declaracions al respecte. L’exconseller a l’exili, Toni Comín, ha volgut rebaixar les paraules del president català: "El que volia dir el president Torra és el que diu amb les seves paraules. Ara, nosaltres, amb el nostre, entre cometes, exèrcit, que són dos milions de persones pacífiques". Per la seva banda, el president del Parlament, Roger Torrent, ha evitat criticar el president alhora que s’ha distanciat de les seves paraules, assegurant que ERC està "per la via escocesa" i no per l’eslovena, ja que és per la que "està el 80% de la gent".

La "via eslovena": dos referèndums i deu dies de guerra

Més enllà de les crítiques, per al que no han tingut temps els representants polítics és per explicar què és això de la via eslovena. Si ve Eslovènia i Iugoslàvia van acabar enfrontant-se en un conflicte armat que va durar deu dies, abans el moviment independentista eslovè havia organitzat dos referèndums, l'últim el 23 de desembre de 1990, on va guanyar el 'sí' amb una àmplia participació.

L’existència d’una identitat eslovena, diferenciada d’aquelles amb arrels serbo-croates principalment per qüestions lingüístiques, va propiciar que es forgés una consciència de poble més marcada que altres regions i diferenciada de la federació. Les crisis econòmiques dels anys 80 amb el consegüent estancament del creixement iugoslau va ser el detonant dels debats sobre les relacions entre Eslovènia i Iugoslàvia que sí que havien existit durant les dècades anteriors, però que no havien estat mai en la primera línia.

Sis mesos després d’aquesta votació –que es va dur a terme en mig d'un debat sobre la constitucionalitat o inconstitucionalitat d'aquest però sense cap incident violent- el Parlament eslovè va declarar la independència de manera unilateral, el 25 de junt de 1991. El suport internacional era nul: ni els Estats Units ni la Comunitat Europea tenien cap intenció d’acceptar una Eslovènia independent. El temps que va passar entre la votació i la declaració va servir als eslovens per organitzar un grup paramilitar preveient una ofensiva iugoslava un cop arribés el dia de fer efectiu el resultat. Amb aquests recursos militars, el president eslovè, Milan Kucan, va controlar les fronteres, l’aeroport i alguns punts estratègics del país per resistir a l’ofensiva esperada des de Belgrad.

Les primeres 74 morts van portar a la Comunitat Europea a forçar un alto al foc i la posició dels actors internacionals va canviar. De sobte, els grans poders del món Occidental començaven a considerar la independència eslovena com quelcom inevitable, en un context internacional on el front comunista estava fortament debilitat: la Unió Soviètica es trobava a les portes de la seva dissolució i Alemanya s’havia reunificat. Això va servir per apropar els centres de poder Occidental cap al projecte d’un petit país de l’Europa de l’Est, que va fer front a un exèrcit com el iugoslau –qui sap si amb ajuda exterior-, va ingressar a l’OTAN i que és membre de ple dret de la Unió Europea des del 2004.