La famosa frase "I'm a catalan" de Pau Casals (1876-1973) aquest 24 d'octubre del 2021 fa cinquanta anys. Han passat cinc dècades des que el compositor i director musical més universal del Vendrell va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides a Nova York. Curiosament el 24 d'octubre de 1971 també va ser un diumenge, i Pau Casals estava convidat a les Nacions Unides per estrenar l'himne que li havien encarregat. Rebre la medalla va ser tota una sorpresa, que com destil·len les imatges que es poden veure a la mediateca de l'ONU el van emocionar en el sentit més estricte de la paraula.

La medalla va ser un reconeixement a la seva trajectòria en favor de la justícia, la dignitat humana i la pau. Per agrair la distinció, Casals va adreçar un discurs, bona part del qual en català i del qual ha perdurat sobretot aquell "I'm a catalan", però que diu més coses. Tot seguit un extracte del discurs: "Deixeu-me que us digui una cosa... jo soc català. Catalunya és avui una regió d'Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Jo us n'explicaré el perquè. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides: al segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per a parlar de pau, al segle XI... pau al món i contra, contra, contra les guerres, la inhumanitat de les guerres... això és Catalunya".

Després de dir aquestes paraules, Casals va agafar el violoncel (feia molt temps que no ho feia) i va estrenar l'Himne de les Nacions Unides que li havien encarregat. Però en aquella ocasió també va tocar el Cant dels ocells, una cançó tradicional catalana que ell va popularitzar arreu del món. Una melodia que, com deia el mateix Casals, naixia de l'ànima del seu poble, Catalunya, i que tocava com un cant de pau.

Un català de pau

Però, a què es referia Pau Casals amb allò del segle XI? Doncs a la trobada promoguda per l'Abat Oliba celebrada el 1027 a Toulouges per parlar de la brutalitat dels senyors feudals. "Pau Casals se sentia orgullós de venir d'una terra que al segle XI ja es preocupava de la pau" aclareix, Jordi Pardo, director general de la Fundació Pau Casals.

Pardo no estalvia detalls a l'hora de contextualitzar la intervenció de Pau Casals a les Nacions Unides del 1971: "Casals va néixer a la tercera guerra carlina, va viure la Primera Guerra Mundial, va viure la Guerra Civil, l'exili... es va implicar en Amnistia Internacional; va viure la Segona Guerra Mundial... i l'obsessionava la idea de generositat i concòrdia per evitar conflictes. El seu principal motiu de preocupació era l'amenaça d'una tercera Guerra Mundial. Ell entenia que la Guerra treia el pitjor de l'ésser humà, mentre que la música treia el bo i millor dels éssers humans i de forma col·lectiva. No podia separar la música de la vida. Per això la del 1971 no era la primera vegada que anava a Nacions Unides. El 1958 ja hi va fer un discurs de sis minuts en castellà sobre la concòrdia i la necessitat d'evitar conflictes. Llavors el 1963 el tornen a convidar i va dirigir l'Oratori el Pessebre que havia compost a Prades. L'estressava el clima de la guerra freda".

Respecte al discurs del 1971, Jordi Pardo subratlla el fet que Casals era allà per inaugurar l'Himne per a Nacions Unides que havia compost amb lletra del poeta Auden. I que rebre la medalla el va agafar per sorpresa i "va improvisar unes paraules".

La commemoració dels cinquanta anys de rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides, i d'inaugurar l'himne i de fer el discurs, serà aquest diumenge al Palau de la Música Catalana amb un concert a càrrec de l'orquestra Franz Schubert Filharmonia i l'Orfeó Català, dirigits pel mestre Tomàs Grau, en el qual s'interpretarà l'Himne que Nacions Unides li va encarregar a Pau Casals, el Concert per a dos violins en re menor de J.S. Bach i l'Himne a l'Alegria de la Novena simfonia de Beethoven. L'acte-concert serà enregistrat per Catalunya Música i per la Xarxa de Televisions Locals i serà retransmès posteriorment. A banda d'aquest concert, també n'hi haurà un altre a Ginebra i està previst que el 2022 s'estreni un documental sobre la figura de Pau Casals.

La música com a eina d'emancipació de social

"Casals és molt popular, però de vegades la popularitat pot ser un enemic del coneixement. Perquè només transcendeix el Cant dels Ocells i del I'm a catalan, i no es parla prou de la doble dimensió de Pau Casals. Ell va unir sempre per coherència i respecte als seus valors el compromís amb la gent i la pau. Volia que la música arribés a tothom als estibadors del port, als treballadors i treballadores de les fàbriques, als camperols, perquè considerava que la música era una eina d'emancipació de social", afirma Jordi Pardo, que té molt clars quins són els reptes de la Fundació Pau Casals, una entitat creada el 1972 per Pau Casals i la seva dona Marta Casals, amb l'objectiu de preservar el seu museu d'ús públic i social, però sobretot per escampar la idea de la música com a eina pacificadora.

En l'actualitat, la Fundació segueix donant suport als violoncel·listes, a diversos projectes que difonen la música més enllà d'un llenguatge artístic, però sobretot treballa per escampar i mantenir viu el llegat artístic i humanístic de Pau Casals.

https://www.unmultimedia.org/avlibrary/asset/2362/2362972/