Quina és la història? Un any més, i malgrat tot, aquesta és la senzilla però alhora gran pregunta que es fa el Festival Internacional de Cinema Documental Musical In-Edit en la seva divuitena edició. Una edició única, però una nova edició al fi i al cap. Malgrat totes les dificultats, el festival, un referent mundial, no fallarà. Això sí, aquest cop totalment online a través de la seva renovada plataforma In-Edit TV. Prop de 50 dels millors documentals musicals, tan estatals com internacionals, es podran visualitzar al llarg de onze dies, del 29 d’octubre al 8 de novembre.

"Hem posat el focus en documentals amb accent reivindicatiu", afirma el director del festival, Uri Altell, "des de lliçons del passat a tenir molt en compte aquí i ara", fins a històries ocultes "que no figuren en el relat hegemònic o que mostren l’altra cara de temes que donem per sabuts". L’objectiu per un festival sempre és que surtin bé les coses, però aquest any per l’In-Edit, explica Altell, "és una prova", ja que "portem anys fent aquest model híbrid presencial i online". Abans de la pandèmia ja tenien decidit donar més importància a la part online. "Tenim les sales gairebé plenes cada any i veiem que la gent que no viu a Barcelona o a segons quins districtes no baixa fins el centre". Així, si l’In-Edit volia créixer, explica Altell, no es tractava d’agafar més sales de cine, si no oferir al públic una eina on-line més potent.

L’homenatge de cada edició aquest any serà per la cineasta francesa Marie Loser, amb la projecció d’algunes de les seves obres més importants com The Ballad Of Genesis and Lady Jaye, Felix in Wonderland i dues seleccions de curts. Com cada any també, la programació de festival s’agruparà en diferents seccions: Oficial Internacional, Panorama Nacional i el clàssic impronunciable del festival, Excedlents. Alhora, per tercer any consecutiu, consolidant l’aposta del festival pel talent jove, In-Edit torna a col·laborar amb Reteena a través d’In-Edit Talent, que per primera vegada col·labora amb el Festival Cruïlla i el seu projecte Cruïlla XXS. Els resultats del taller dirigit a joves d’entre 15 i 25 anys seran diversos curts documentals sobre un artista o grup musical del Cruïlla XXS.

A Públic, com ja vam fer l’any passat, us hem fet una tria de 10 documentals que creiem que no us podeu perdre.

1. 'White Riot'

Dir. Rubika Shah | Regne Unit, 2019 | 80 min

El documental que inaugura l’In-Edit sempre és una declaració d’intencions en si mateix. Aquest any no és diferent. El film triat és la intensa història del moviment Rock Against Racism (RAR) a l’Anglaterra de finals dels 70. Una revolta cultural liderada per bandes com X-Ray Spex, The Clash, Sham 69 o Steel Pulse, que va saber teixir aliances entre joves blancs, negres i d’origen asiàtic i unir forces amb feministes, anticapitalistes i l’Anti-Nazi League. Un moviment contra el racisme i el feixisme, que més de 40 anys després, és més actual que mai.

La cineasta Rubika Shah, debuta amb un documental que ens mostra, a través d’un collage d’imatges d’arxius i entrevistes actuals, que malgrat el que es pot pensar avui dia, la música underground i punk podrien haver girat cap a una altra banda. L’antifeixisme i l’antiracisme dels diversos moviments musicals de l’època no es donava per fet. Es va haver de lluitar. Prepareu-vos perquè us quedareu amb la boca oberta més d’un cop.

2. 'Nou Set Dos'

Albert Domenech, Òscar Sánchez | España, 2020 | 52 min

Una de les grans coses que té l’In-Edit és que ens ajuda a conèixer millor tot el que ha passat al nostre voltant, encara que a vegades no en siguem gaire conscients. Aquest documental dirigit per Albert Domenech i Òscar Sánchez, n’és un exemple. Nou Set Dos és una completíssima radiografia de l’escena electrònica de les comarques de Girona que entre finals dels 80 i principis dels 90 va ser un referent europeu i estatal de la cultura de club. Perquè pogués existir el Sònar, abans van haver d’existir les tres sales protagonistes del film. A través de les mítiques Blau, La Sala del Cel i Le Rachdingue, el documental ens transporta a aquells anys, els seus protagonistes i una música independent i revolucionària desconeguda en aquells moments. Front 242, Jeff Mills, DJ Hell, Ken Ishii, Esplendor Geométrico, J. Rob, Ángel Molina, Scan X o Dosem. Els que vam tenir la sort de ser-hi, podem dir que la realitat a vegades supera la ficció.

3. 'El caso Love Parade'

Domink Wesseley | Espanya 2020 | 90 min

Segurament tothom recorda aquelles imatges terribles. En canvi, poc se n’ha parlat a casa nostra de què va passar realment. Sobretot tenint en compte que hi van morir dues catalanes. Parlem de la tragèdia que va costar la vida a 21 persones durant la celebració de la Love Parade a Duisburg el 2010. El film, amb una impecable factura i investigació periodística, intenta reconstruir el que va passar aquell dia a través de l’experiència dels pares de la tarragonina Clara Zapater, una de les víctimes, juntament amb la també tarragonina, Marta Acosta. La família Zapater ha estat formant part durant dos anys i mig del rodatge. Al film veus autoritzades descriuen el que va passar i el procés penal consegüent. L’anàlisi rigorós del que va passar s’entrellaça amb la càrrega emocional dels familiars de les víctimes i els interessos polítics i econòmics. Un d’aquells documentals que ens mostra sovint l’In-Edit, que va més enllà de la música.

4. 'It’s yours: a story of Hip Hop and the Internet'

Marguerite de Bourgoing | França, Estats Units 2019 | 75 min

A vegades quan vols veure com està canviant i evolucionant la música, només cal que miris com el hip-hop s’està donant a conèixer al món. Aquest documental ens parla d’això. De com el hip-hop ha estat, des dels seu naixement al barri novaiorquès del Bronx, un dels estils musicals més innovadors amb la tecnologia accessible en aquells moments. A partir de casos com els de Wiz Khalifa, Lil B, Odd Future, The Internet, Syd, Action Bronson o Curren$y se’ns mostra com internet i les xarxes socials s’han convertit en la nova tecnologia per desenvolupar les seves carreres. Likes, mixtapes, Twitter, YouTube o SoundCloud, han contribuint al col·lapse de la indústria tal com la coneixíem. Mai t’haguessis imaginat fins a on es pot arribar amb un grapat de bones cançons i un ordinador connectat a la xarxa.

5. 'My Darling Vivian'

Matt Riddlehoover | Estats Units 2020 | 89 min

La majoria de vegades les històries no són com ens les expliquen. I quan parlem de dones, el patriarcat no té pietat. Per sort, altres vegades ens trobem amb documentals que miren de posar-hi una mica de llum. Aquest és el cas d’aquest bon i documentat film. En la història, molts cops mitificada –la pel·lícula Walk the Line n’és un exemple– de Johnny Cash, la seva dona i col·laboradora, June Carter, és una santa que el rescata del costat fosc de la fama. La seva primera dona però, Vivian Liberto, no entra gaire en el mite. Aquest documental de Matt Riddlehoover i produït pel seu marit, Dustin Tittle, nét de Cash i Liberto, ens aporta aquesta part de la història que no encaixa amb el mite de l’estrella de rock. Per saber les raons de tot l’haureu de veure.

6. 'Punk The Capital: Building a Sound Movement'

Paul Bishow, James Schneider | Estats Units 2019 | 90 min

Quan algú et diu que alguna cosa no es pot fer i formes part del moviment punk, sigui de l’època que sigui, a partir de llavors només tens entre cella i cella fer-ho. Aquest seria el cas de Washington DC. Una ciutat de classe mitjana, plena de funcionaris i treballadors de l’estat on, probablement, hi havia menys possibilitat que passes el que va passar. Un repàs a l’escena punk i hardcore de Washington DC que explora la contracultura i la primera onada punk que va precedir als mítics Bad Brains, Minor Threat, Faith o Void i dona veu a moltes dones clau de l’escena. Pre-adolescents que després nodririen l’escena punk i hardcore barrejats amb hippies. Fanzines, ràdios, segells i escenaris. De la creació i consolidació de Dischord Records, passant per la violència dels skins del white power, fins a l’aparició del moviment Straight Edge. A partir d’ara mirareu la capital dels EUA amb uns altres ulls i orelles.

7. 'The Go-Go’s'

Alison Ellwood | Estats Units 2020 | 97 min

Més històries de dones, explicades per dones. Aquest cop sobre el primer grup de rock format per dones que escrivien i tocaven les seves pròpies cançons i que van aconseguir arribar per primera vegada al número 1. Una dada que per si mateixa ja ens diu molt del patriarcat i de la indústria musical. El grup de rock íntegrament format per dones de més èxit de la història. Imbatibles cançons de pop-punk abans del pop-punk com We Got The Beat –quants cops l’has ballat sense saber que era d’elles?– o Our Lips Are Sealed. Un grup perfecte per l’acabada de nàixer MTV. Èxit sobtat, un segell que t’exprimeix, guerres d’egos, addiccions, punyalades, final amarg... però tot no sense abans esquerdar el sostre de vidre i marcar el camí per futurs moviments com les riot grrrls. Qui va dir que ser les primeres fons fàcil?

8. 'Sisters with transistors'

Lisa Rovner | Regne Unit 2020 | 82 min

Al igual que el documental inaugural, el de clausura és una altre declaració d’intencions del festival. I aquest cop es en forma d’homenatge a les dones pioneres de l’electrònica. Una altra de les històries amagades de les que ens agrada que ens parli l’In-Edit. Des de Delia Derbyshire i Daphne Oram, que concebien els sons del futur als laboratoris de la BBC, fins a Laurie Spiegel, i Suzanne Ciani, que van brillar als anys 70. Dones que van contribuir al so del futur amb els primers sintetitzadors i amb ordinadors que ocupaven tota una habitació. Quan la música electrònica es va popularitzar –sorpresa– les dones van ser les grans oblidades. Un desconeixement històric que el film tracta d’esmenar. Un viatge hipnòtic que et transportarà del passat fins el futur de la mà de totes elles.

9. 'Vive, baila, posa'

Valentina Riveiro | Espanya 2020 | 12 min

La secció de curts del festival sempre ens dona sorpreses. Es recomanable donar-li la importància que es mereix. El curt moltes vegades es vist con un subgènere. Aquesta secció però, demostra any rere any que no és així. L’exemple és aquest curt documental que ens parla de com un ball, una cultura, et pot canviar la vida de dalt a baix. De dins cap enfora. D’un costat a l’altra. El film ens parla del Voguing explicat des de dins. Ens parla de l’escena Ballroom que va sorgir al barri de Harlem als 80 i que ha arribat aquí per reivindicar-se com un espai segur per a la comunitat LGTBIQ+. Una de les petites grans joies del festival.

10. 'Dark city beneath the beat'

TT The Artist | Estats Units 2019 | 65 min

Segur que coneixeu Baltimore. Ni que sigui per haver vist la considerada segona millor sèrie de la història de la televisió: The Wire. Però Baltimore és molt més que el que es veu en aquella obra d’art. I si estàs enamorat d’una ciutat, sabràs de què t’estic parlant. Doncs això és aquest lluminós i colorit documental. Una exuberant carta d’amor. Un remix musical i coreogràfic de TT The Artist a la ciutat de Baltimore. Un regal a la ciutat a través de la seva música de club, la seva escena de dansa i els joves que s’expressen al carrer i planten cara a la desigualtat social. Ballen al carrer perquè no tenen on anar. Però on podrien trobar el que es veu en aquests documental?