Edificis nous, biblioteques plenes, tecnologia educativa... "Vols conèixer la millor escola de Catalunya?”. Així comença el vídeo promocional de l’escola pública catalana. Contingent i contingut: “Participació, riquesa cultural, equip, creixement personal, pensament crític, creativitat”. Hi apareix un logotip amb les sigles d’Escola Pública Catalana (EPC) que ironitza amb la idiosincràsia de la privada. Firmat: Departament d’Educació.

La campanya ha rebut el suport de diversos representants del món polític, social i cultural, com són el periodista Jordi Évole, l’exdiputat de la CUP David Fernàndez o l'encara diputada d'En Comú Podem al Congrés Marta Sibina. Fins aquí, tot normal. Res seria sorprenent si no fos perquè el Departament no en reconeix l’autoria. Qui ha suplantat la identitat de la Generalitat?

Darrere la campanya hi ha la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC), que denuncia que l’administració “any rere any decideix no fer campanya en defensa de la xarxa d’escoles públiques de Catalunya durant el procés de preinscripció escolar”. La directora de la Federació, Lidón Gasull, lamenta que el Departament consideri que ha de mantenir “una equidistància” entre l’escola pública i la privada-concertada, en comptes d’apostar netament per la primera. Amb aquest espot, produït per Metromuster, la FaPac busca que l’Administració assumeixi “que l’escola pública catalana és l’única que pot garantir el dret fonamental a l’educació”.

La campanya arriba l’endemà de la signatura del Pacte contra la Segregació Escolar, impulsat pel Síndic de Greuges, que ha rebut el suport del Govern i de diversos agents polítics i socials. El pacte té com a objectiu evitar les anomenades “escoles gueto” dotant de més recursos aquells centres amb una alta complexitat social i evitant que els alumnes amb més necessitats educatives acabin sempre a les mateixes escoles.

La FaPac critica durament el text, ja que no limita la intervenció al circuit públic: “Aquest pacte contempla l’escola concertada i la premia donant-li més recursos. Si no es limita l’elecció de les famílies a escollir centre, no es podrà controlar la segregació”, explica Gasull, i posa d’exemple el funcionament de la sanitat públic: “Vas al CAP que et toca i a l’hospital que et toca”. La crítica també és compartida pel sindicat educatiu USTEC o la CGT.

Gasull recorda que el Pacte contra la Segregació Escolar es fonamenta en la llei d’educació de Catalunya, que no parla de “xarxa pública” sinó de “xarxa educativa”: “La llei va ser aprovada pel tripartit, compost també per ERC i per l’actual conseller d’Educació, Josep Bargalló, qui entén que l’escola privada és un valor positiu del quan no hem de fugir. No en fugim, però el que no podem fer és pagar una escola feta a mida per uns pocs”.