El jutjat número 10 de l'Audiència de Barcelona ha estimat parcialment el recurs de la CUP i ha ordenat reobrir la investigació sobre el desplegament portat a terme per agents de la Policia Nacional el 20 de setembre de 2017 a la seu del partit de l'esquerra independentista. El tribunal considera que hi podria haver un delicte de coaccions greus. Aquell mateix dia van haver-hi els cèlebres registres d'agents de la Guàrdia Civil a la seu del Departament d'Economia de la Generalitat, que van provocar la concentració de fins a 40.000 persones i que són la base de l'acusació de rebel·lió que la Fiscalia, i el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, fan recaure sobre Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Paral·lelament, desenes d'agents de la Policia espanyola van dirigir-se a la seu nacional de la CUP, ubicada al carrer Casp de la capital catalana, van requisar material a militants de la formació i van intentar accedir a l'immoble, però no se'ls va permetre el pas perquè no comptaven amb cap ordre judicial. Posteriorment, van mantenir-se desplegats davant la seu durant diverses hores, alhora que centenars de persones -en un primer terme, posteriorment van ser milers- s'hi van apropar en suport i solidaritat a la formació de l'esquerra independentista. Finalment, a les vuit del vespre els agents van retirar-se.

La CUP va denunciar judicialment l'actuació policial el 6 d'octubre de 2017, però al febrer de l'any passat el jutge va arxivar-la, amb l'argument que els agents "es van limitar a intervenir el material propagandístic [del referèndum] en compliment de la instrucció de la Fiscalia" sobre l'1-O, sense que la durada de la intervenció policial es pogués entendre com un delicte.

La formació va recórrer l'arxivament i ara l'Audiència Provincial ha estimat parcialment el recurs, en entendre que no està prou fonamentada la decisió judicial. De fet, l'Audiència considera que podria existir un delicte de "coaccions greus" per l'actuació policila. També demana la declaració de dos agents de la Policia Nacional que van incautar caixes a la vorera pública amb material propagandístic de l'1-O, a més de la identificació del cap de l'operatiu que va ordenar els antidisturbis acordonar la seu del partit i els carrers del voltant, que és el responsable de la Brigada provincial d'estrangeria. 

En la denúncia inicial els cupaires exposaven que l'actuació era un "atac a la llibertat política" per la voluntat d'intentar accedir al local d'una organització política "amb o sense ordre judicial per part d'un cos policial". A més, afegien que es va produir un "atac al conjunt de la seva militància quan el setge policial" es va allargar durant sis hores, sense cap mena d'explicació. Prèviament s'havia incautat "material polític" que era una actuació "clarament vulneradora de drets fonamentals". "És una actuació més pròpia d'una organització mafiosa que d'un organisme públic com és la policia en una societat democràtica", subratllava la denúncia.