“Podria un mitjà de base popular jugar la partida dels grans, jugar la primera divisió dels mitjans de comunicació?” S'ho pregunta Laia Altarriba, directora d'un nou diari, Jornada, en versió paper i digital que arrencarà a la propera tardor. Ella i el seu equip estan convençuts que cal jugar: “Aquesta primera divisió passa per ser un canal de la TDT, per ser una ràdio FM i per ser un diari en paper als quioscos”. “Per tenir l'impacte que volem aconseguir, per arribar més enllà de la gent que ja és activa i conscienciada, necessitem jugar aquesta lliga”, raona sobre la seva aposta i sobre el públic al que volen arribar amb el nou mitjà de la premsa escrita.

Laia Altarriba, periodista, té una bastida experiència en mitjans impresos i digitals en català, tan tradicionals com més alternatius. Ha passat per la redacció del diari ARA, ha col·laborat amb publicacions de periodisme d'investigació com Sentit Crític o l'Observatori Mèdia.cat del Grup Barnils, i també a la Xarxa Penedès. No amaga, i subratlla que no té sentit fer-ho, la seva complicitat amb la CUP i amb la militància dins l'esquerra transformadora.

La directora del projecte Jornada ja el presenta i l'identifica com un mitjà “amb perspectiva d'esquerres, que es mira el món qüestionant el sistema”, però que no demanarà el carnet a ningú “que tingui coses interessants a dir”. Aquest nou periòdic assumeix el repte de sortir cada dia als quioscos de l'àrea dels Països Catalans, al costat dels mitjans impresos tradicionals, finançats per grans empresaris i entitats financeres, amb una estètica semblant, però amb continguts on les persones seran les protagonistes, diu Altarriba. Sobreviure, al cap i a la fi, dependrà del suport econòmic que obtinguin de bases populars.

Un mitjà de base popular que vol competir amb 'els grans'

“Encara hi ha uns espais principals en els quals la gent llegeix en paper, la gent que li agrada informar-se en general. A la gent que li agrada llegir va molt a les biblioteques, encara es llegeix molt als bars i en espais públics d'aquestes característiques. Nosaltres volem planificar com ser de manera central en aquests espais. Hi ha molta gent al llarg del dia que hi passa, que hi va a fer el cafè, la canya, i tenim constatat que a la gent li agrada en aquests espais buscar el diari i llegir-se'l. Serà una de les maneres que tenim previstes per trencar els cercles més conscienciats i poder anar més enllà i ser un altre mitjà de comunicació de masses”, argumenta.

Però, d'on extreuen aquest diagnòstic els impulsors de Jornada? Qui són? “Som un grup de persones que l'estiu passat ens vam reunir constatant que els últims anys hi havia hagut un creixement molt interessant d'una diversitat de projectes de base popular i cooperativa. I ens semblava que en l'àmbit dels mitjans de comunicació s'està fent feina molt professionalitzada, però amb la diagnosi de dir: qui mira aquests mitjans acaba sent gent que ja està conscienciada, moltes vegades activista, és gent inquieta, activa, en la diversitat de camps de la transformació social”, raona a una de les sales del grup cooperatiu ECOS on es desenvolupa la xerrada.

Sortir als quioscos quan ja no sobreviuen amb la venda de diaris

El nou mitjà sortirà a competir als quioscos, tot i que la seva directora admet que “seran els subscriptors els que facin viable el projecte i no tant la persona que passi pel quiosc i compri esporàdicament el diari perquè sabem que això passa cada vegada menys. “Els quioscos que aguanten pateixen i han tancat molts. Estem parlant amb les distribuïdores que hauran de distribuir el nostre diari a tot arreu per trobar possibilitats tant als quioscos o punts de venda, com per arribar a casa directament. Coneixedors d'aquesta realitat, el nostre pla de viabilitat es sustenta amb una comunitat de subscriptors”.

Campanya de promoció de 'Jornada' a les xarxes socials

Per això, han de comptar amb un suport de subscriptors estables que permetin fer una tirada diària del mitjà, que calcula que serà d'uns 15 mil números diaris. “Per arrancar hem de tenir un mínim de subscriptors, no cal arribar, però si s'ha d'apropar als 8-10 mil subscriptors. Si no ens apropem no sortim. El nostre pla de viabilitat contempla que amb aquests 8-10 mil ens hi sortim. El que sí que som conscients és sobre els costums comunicatius entre setmana i els caps de setmana. Entre setmana tenim pensat un producte molt més lleuger, de poder-te'l llegir de manera més ràpida, que sigui de notícies i opinió curta; i pels caps de setmana serà un diari amb més pàgines, més profunditat, reportatges, entrevistes a fons, suplements, etc.”.

Amb publicitat, però limitada amb un codi ètic

Però, com pot sostenir-se econòmicament un nou diari en paper només amb una comunitat de subscriptors? “No creiem en la independència dels mitjans de comunicació. No hi ha mitjans independents, els mitjans depenen de qui els paga, els impulsa, els compra, els llegeix..i això els fa dependre i els fa moure's. El que no volem és dependre d'un gran empresari, d'un grup empresarial, d'un grup corporatiu, d'interessos determinats que influeixen de manera determinant sobre com es mira el món aquest mitjà”, argumenta sobre possibles fonts de finançament. “Els grans diaris són tots de grans empresaris i això els condiciona enormement en com mirem el món, i pot ser més dramàticament que mai”, fa la lectura. “Conscients d'això, i de què necessitem molts diners per l'arrancada, el que estem constituint és una base social molt àmplia que sigui sobre la qual es construeixi el projecte. La fórmula escollida és una cooperativa mixta de treballadors i consumidors. Això ha de ser el que garanteixi una bona arrancada”.

La directora especifica que necessiten 1 milió d'euros per arrancar, amb les aportacions dels socis, i 2 milions d'euros anuals per aguantar el projecte, entre subscripcions i publicitat. “Per la viabilitat econòmica tenim contemplada la publicitat ordinària que tenen tots els mitjans, l'únic que nosaltres estem acabant de tancar un codi ètic de publicitat perquè sabem que no ens agradarà, ni els que el fem ni els que el llegeixin, trobar-se pàgines senceres del BBVA”.

És una línia vermella que no sigui finançat per bancs? “Estem acabant de tancar-ho”, contesta. “Però és evident que les grans entitats financeres que han generat tant de patiment a tanta gent... entenem que amb una pàgina sencera d'un banc d'aquestes característiques tan evidents estàs ajudant a blanquejar aquest banc, i a més molts socis-subscriptors no acceptarien això. Estem acabant d'ultimar els detalls d'aquest codi ètic perquè ho sàpiga la gent a l'hora de subscriure's. Però sí, una part sí que es finançarà amb publicitat”.

I acceptareu publicitat de les administracions públiques? “Demanarem ajuts públics per l'arrancada, però també ho farem quan el diari estigui en marxa. Aquests ajuts públics els destinarem a projectes específics: campanyes de promoció, dossiers monogràfics, suplements especials”, argumenta.

El nou mitjà acceptarà també publicitat de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, però la directora és conscient que encara han de delimitar aquesta qüestió per evitar pressions sobre els continguts. “El que no volem -assegura-, és quedar condicionats pels diners públics. Ni pels privats que siguin propietat de grans empreses ni pels públics que ens puguin condicionar els nostres continguts”.

A banda dels ingressos a través de la publicitat, Laia Altarriba explica que també han de controlar el topall màxim de les aportacions econòmiques que facin els socis de la cooperativa. Si bé l'aportació mínima és de 50 euros per persones físiques i de 200 per entitats, s'ha establert la figura del soci-promotor, qui “fa un esforç econòmic major perquè és conscient de la importància que existeixi un projecte d'aquestes característiques”, que pot fer una contribució dels 500 als 10 mil euros. “El topall màxim l'establim perquè no volem que ningú tingui una capacitat de pressió massa gran”, defineix, i assegura: “els partits polítics no poden ser socis del projecte”.

Estètica convencional amb contingut diferenciat

“Volem ser als quioscos, als bars, a les biblioteques amb una estètica que sigui la mateixa que els diaris: que el vegis i diguis que és un diari. Que no et puguis confondre amb una revista i no tingui un nom gaire trencador. Les seccions també mantenen els noms d'una manera clàssica: volem que no sigui la forma que confongui a la gent. Que la forma els atragui i que els continguts siguin el que es trobin diferent”, explica la periodista sobre el format del nou diari. Per això, segons avança, les seccions de política i societat s'han fusionat en una que es dirà actualitat, i també hi haurà internacional, cultura, economia i opinió. El diari Jornada tindrà tres redaccions a Barcelona, València i Palma de Mallorca amb 28 treballadors, i contempla “una partida especial per col·laboradors” tan nacionals com a l'estranger.

“Serem un diari generalista que vol parlar de tot el que passa i que és realment important, i que als nostres lectors els hi interessarà per seguir l'actualitat. Tenim ganes d'informar de tot, l'únic que tenim una limitació econòmica a l'hora de formular tot el projecte”. Per això, pel que fa a la secció d'esports, han decidit no tenir cap periodista especialitzat en plantilla però sí fer un suplement els dissabtes: “Ens vam adonar que si volíem tractar els esports d'una manera diferent, no veient els esports com un joc tan mercantilitzat com ho està a altres mitjans, ens calia dedicar-hi bastant gent i no veiem que poguéssim ampliar tant la plantilla com per fer una secció d'esports potent, interessant i diferent de les altres”. I justifica la seva inclusió: “Creiem que és un tema que interessa a la gent i que hi ha moltes coses a explicar: de clubs esportius de base popular, d'esport femení, de molts esports silenciats, de muntanyisme, però també la primera divisió de futbol o de bàsquet des d'una altra perspectiva”.

Diari altaveu de l'esquerra transformadora, però quina?

Qui hi ha darrere de 'Jornada'?  “Volem ensenyar la plantilla sencera, però encara no els podem dir tots”, respon l'única periodista coneguda al comandament del projecte. La Laia Altarriba, tanmateix, no té inconvenient en explicar la seva afinitat amb l'ideari de la CUP: “En el meu cas sóc una persona que ha estat vinculada a la CUP i no me n'amago, no tindria cap sentit, però quan he exercit periodisme sempre ho he fet amb rigorositat i honestedat. Penso que és així com s'ha de fer, i ens estaríem equivocant molt explicant el que volem fer i després acabar tenint una actitud sectària i tancada”.

Laia Altarriba, directora de 'Jornada'

Descarta, per tant, qualsevol condicionant de partit sobre els continguts del diari. “A la gent li encanten les etiquetes, a tots ens agrada simplificar les coses, i un dels handicaps quan mostres una persona d'un projecte és que el simplifiquis el projecte en aquesta persona. Per això nosaltres vam editar un llibret en què hi ha molta gent que ens dóna suport públic i que són persones que escriuran en el diari, on hi ha gent com és la [Isabel] Clara Simó, la Marta Sibina, Pascual Serrano de Rebelion.org, Jaume Mateu de Mallorca, la Mònica Parreño del País Valencià, que són gent de perfils polítics diversos. La meva vinculació amb la CUP porta a la gent a dir que és un diari de la CUP. Llavors diem, mira sí: ha de ser el diari de la CUP, dels Comuns, de Podem, de Compromís, d'ERC, dels sindicats combatius, dels feminismes diversos, del cooperativisme, dels moviments veïnals. Ha de ser el diari de tot aquest àmbit tan divers i plural”.

Un mitjà d'esquerres pot ser crític, difonent noms i cognoms, amb les esquerres? “Ho hem de ser. Anirem a explicar el què passa a la gent. On estan les persones als grans diaris que informen dels partits i les seves picabaralles, de resultats macroeconòmics, l'economia allunyada de la vida real de les persones i de futbol? Sabem que és un repte que requereix esforç, però les persones han de ser les protagonistes del nostre diari”.

Quines persones podran difondre les seves opinions?

“És un diari que està obert a poder difondre el debat d'idees interessants. Per tant, qualsevol persona que tingui coses interessants a dir la convidarem a les nostres pàgines. Això no vol dir que nosaltres no vulguem potenciar un debat de temes que preocupen especialment a la gent d'esquerres. Però volem promoure el debat entre tota aquella gent que considera que el sistema en què vivim és un drama per a la vida de les persones i que cal canviar-lo, que es pot i que hi ha maneres de fer-ho”. Altarriba posa com a exemple debats sobre què està passant amb la UE o sobre els límits de les institucions. “Tot això des d'una perspectiva d'esquerres, però si hi ha gent que té coses interessants a dir no li demanarem carnet a ningú”, aclareix. Tot i això, encara no donen noms de les persones que, reconegudes o no, escriuran a la secció d'opinió del diari.

Nostàlgia del paper... amb futur?

“No hem volgut fer una redacció massa gran perquè som conscients que en els pròxims anys poden haver-hi canvis molt importants. Estem convençuts pels estudis que hem fet que hi ha partida jugant al paper encara avui en dia, però no sabem d'aquí a 5-10 anys. Per tant, tenim una plantilla limitada i si creixem en els propers anys serà en col·laboracions. No volem créixer en plantilla perquè no volem quedar massa hipotecats. Una redacció limitada ens permetrà tenir més cintura i adaptar-nos als nous canvis que segur que hi haurà i que no sabem cap a on va el món de la comunicació”, reflexiona sobre el futur del paper als mitjans.

El diari 'Jornada' prepara també la seva versió digital

La directora admet que encara no tenen gaire avançat el model digital perquè a Internet ja existeixen altres mitjans amb una mateixa visió de l'actualitat i amb els quals volen col·laborar. “No anirem a la guerra del click, tot i que voldrem ser un mitjà d'actualitat generalista a les xarxes. Hem de veure en què podem ser forts i referents a Internet, estem treballant en això. Tenim una voluntat dita des de fa mesos de trobar maneres de col·laboració, i que nosaltres anem a competir als quioscos. Serem un diari, però també una plataforma de distribució als quioscos cada dia i això vol dir que pots distribuir suplements, monogràfics, llibres, DVD i altres productes interessants”. Tot i això, també avança que els subscriptors gaudiran d'avantatges d'accés als continguts digitals i que, per tant, La Jornada serà un diari digital amb cert contingut restringit.