Entrevista a Albert Botran"Lenin no és ni una mòmia ni un personatge fracassat, sinó que va actuar decisivament"

Albert Botran (Molins de Rei, 1984) es va imposar fa un any una tasca titànica: escriure un llibre sobre Lenin. Es pot dir alguna cosa de Lenin que no s'hagi dit ja a aquestes alçades? L'exdiputat de la CUP, de formació historiador, ha sortit airós del repte amb Si Lenin aixequés el cap, un volum que acaba de publicar Ara Llibres i que reuneix dues característiques molt difícils de combinar com són el rigor històric i l'esperit de divulgació. En conversa amb Públic, Botran resumeix què ens pot dir Lenin aquí i ara o, en altres paraules, com ens pot ajudar la seva vida i obra a, com li agradava dir al propi dirigent bolxevic, "l'anàlisi concreta de la situació concreta".

Per què un llibre sobre Lenin? Per què ara?

El centenari [de la seva mort, aquest 2024] va ser el punt de partida, però és una figura que m'ha acompanyat durant tots els meus anys de militància. Era una referència que era allà, que se solia citar per moltes coses, però que en realitat no es coneix gaire. El repte era aquest: què ens pot dir una persona que va protagonitzar aquestes enormes transformacions fa cent anys, tenint en compte que ho va escriure en el llenguatge de fa cent anys i ho va dur a terme amb les eines de fa cent anys, però que ens pot dir coses de la nostra actualitat. Una altra cosa que em va animar a fer-ho va ser el 2017 català. El Procés, en aquell moment, tenia ingredients de revolució, i això em va connectar amb aquesta revolució de revolucions que va ser l'octubre soviètic.

De llibres sobre Lenin s'han escrit com per parar un tren. Com has abordat la seva figura?

El 2017 el Procés tenia ingredients de revolució

Ho dic amb humilitat: no tinc els temps ni els coneixements per fer una biografia a l'alçada de la que poden haver fet altres historiadors. El que jo he fet és un llibre de les principals idees, connectant-les amb el moment actual. Però no és un assaig superficial: he estat treballant amb al voltant d'un centenar de llibres i molts articles perquè, encara que vulgui ser divulgatiu, això no vol dir que vulgui simplificar-ho. T'has de llegir tot un llibre per sintetizar algunes coses. La intenció és que en 200 pàgines et puguis endur la idea que Lenin no és ni una mòmia ni un personatge fracassat, sinó que va actuar decisivament en el seu moment.

Al llibre recordes el teu primer contacte amb l'autor, quan estudiaves a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com va ser? Com ha canviat la teva visió sobre ell al llarg de tots aquests anys?

La revolució russa ja l'havia estudiada a l'institut i ja aleshores m'apassionava la idea d'un moviment que ho canvia tot d'arrel i aconsegueix una transformació profunda. Després, amb interessos més polítics, és una figura que estava allà. Recordo una conversa amb dos col·legues a la universitat que venien a dir que l'esquema de la revolució leninista era "un mar de llàgrimes" que s'havia de travessar per arribar a la terra promesa. Això tampoc m'acabava de convèncer, semblava més un pensament mil·lenarista, un gran sacrifici perquè és l'única manera de fundar alguna cosa. I el pensament de Lenin no diu tampoc exactament això. Tota la violència que va associada a Lenin no és una violència idealitzada, sinó que va lligada a la constatació que la burgesia no deixaria el poder per mitjans democràtics i la fixació històrica amb el que havia suposat la Comuna de París. Hi havia explicacions més històriques que espirituals. Aquesta idea és la que he anat entenent després llegint Lenin en els seus textos originals.

És Lenin un autor més mal interpretat que llegit?

Lenin liderava una revolució obrera de gent que treballava deu hores diàries i sense pràcticament cap dret

Hi ha coses que no va dir que se li atribueixen, com el "quan pitjor, millor". També se li atribueix un model de partit que és veritat que va defensar en un moment concret, però s'ignora que la seva trajectòria és més llarga, i que va defensar altres coses en altres moments. Lenin ha estat també molt demonitzat. Va protagonitzar una revolució que va anar associada a molta violència. El que he volgut fer és contextualitzar aquesta violència. La revolució surt de la guerra, que és violència. I ningú sembla qüestionar els dirigents que van portar els seus pobles a la guerra, però sí a Lenin, a qui se li pressuposa la violència. Si mirem a l'Europa de l'època, la violència era present a moltes situacions. A banda d'en la guerra, en la pròpia explotació obrera. No hem de perdre de vista que liderava una revolució obrera de gent que treballava deu hores diàries i sense pràcticament cap dels drets que avui té la classe treballadora. Això també és una forma de violència.

S'ha magnificat molt la seva figura? Els bolxevics sempre van considerar que la seva era una direcció col·lectiva.

És un personatge extraordinari. Ho demostra la seva obra escrita i la seva acció política. La seva obra escrita és molt gran, no està a l'abast de qualsevol militant bolxevic. Realment era un militant extraordinari. La qüestió que el converteix també en un personatge extraordinari és que en el moment en el qual la majoria del seu partit no veia clar dur a terme una segona revolució, és ell qui els ha de convèncer, i el temps li acaba donant la raó: era possible dur a terme una segona revolució i consolidar-la. Des d'aquest punt de vista és un personatge extraordinari, no és un militant més. 

Era un personatge que al llarg de la seva trajectòria va defensar coses molt diferents i sempre les raonava

Evidentment, l'estalinisme després va intentar convertir-lo en un semidéu, del qual Stalin era el seu profeta, i per això es va crear aquesta mena d'etiqueta que era com una religió, el "marxisme-leninisme", que bàsicament va servir a Stalin per legitimar la seva línia política. I aquí sí que va haver-hi un culte a la personalitat molt descontextualitzat. L'interessant és veure que era un personatge que al llarg de la seva trajectòria va defensar coses molt diferents i sempre les raonava: ara hem d'entrar en aliança amb aquests per aquesta raó, ara hem de desfer-la per aquesta altra, etcètera.

Al llibre defineixes la nostra època com una de "sequera revolucionària". Com hi encaixa aquí Lenin?

La gràcia de Lenin és que ell també vivia una certa època de sequera revolucionària. La primera meitat del segle XIX és explosiva quant a revolucions. És l'època de la qual són fills Marx i Engels. Però després de la derrota de la Comuna de París ve una època de gran estabilitat per al capitalisme europeu. És la belle époque, amb la idea que el capitalisme està en expansió i és estable i els socialistes han d'anar a un ritme molt lent perquè creixi la classe obrera i es produeixin canvis. 

Fins a la revolució del 1905, fins a la revolució mexicana, hi havia una gran estabilitat en el món capitalista. Ara no es pot dir que visquem en aquesta estabilitat, però sí en absència d'horitzons de transformació. Això és així. Nosaltres ja veiem que el sistema té unes costures a punt de rebentar, des del punt de vista econòmic, climàtic, de creixents tensions bèl·liques, etcètera. El problema és que no veiem que d'aquí pugui sortir una transformació a millor, sinó a pitjor.

Gramsci va dir que la bolxevic va ser una revolució contra 'El Capital'. Creus que aquesta va ser, paradoxalment, l'aportació de Lenin? Dic paradoxalment perquè ell es presentava com un ortodox...

Bé, el coneixement que hi havia en aquella època d'El Capital, i més que d'El Capital, de l'obra de Marx i Engels, tampoc era el d'avui. Per exemple, es desconeixia la correspondència, el tercer volum d'El Capital... el seu pensament era un work in progress. En el que sí té raó Gramsci és que sense dubte protagonitzen una revolució contra una certa lectura d'El Capital que preconitzaven els partits socialdemòcrates, començant per l'alemany. La idea que primer s'ha de desenvolupar el capitalisme i després només així pot agafar-li el relleu el socialisme.

Lenin, d'una banda, era un ortodox. Tot el que deia ho volia recolzar en les lectures de Marx i Engels, i això li servia d'argument d'autoritat. Però ell mateix és fill d'altres tradicions. Lenin no s'entén sense l'admiració que sentia per alguns aspectes del populisme rus. No només pel fet que el seu germà havia estat un referent, sinó que havia estat una referència per moltes altres qüestions.

Dediques un apartat a la qüestió nacional. Quina és la contribució de Lenin en aquest aspecte?

Com més avança els seus posicionaments, més veu Lenin la potencialitat subversiva de l'autodeterminació

En el marxisme marca un abans i un després. És una aportació molt clara, en tres o quatre obres que té que són molt breus i sintètiques i que venen a dir que l'autodeterminació és el dret a la independència, i això ho deixa clar, i que no és una contradicció que en aquestes lluites independentistes hi hagi involucrada una part de la burgesia, i que si no participem en aquestes lluites nacionals, hi haurà una altra burgesia que en surti afavorida. Aquestes són les idees principals. Com més avança els seus posicionaments més veu la potencialitat subversiva d'aquesta idea de l'autodeterminació. En aquests escrits teòrics marca molt aquests trets. A partir de l'Aixecament de Pasqua a Irlanda i els moviments de descolonització veu aquest potencial subversiu. Aquestes són les grans aportacions de Lenin.

Has dit en una entrevista que "al Procés li va faltar un Lenin". Segur?

Ho vaig escriure abans en un article a El Temps. El Procés el vaig viure des de dins. El que volia dir amb això és que vaig veure la manca d'un lideratge individual o col·lectiu –no parlo només de persones– que no estigués tan condicionat per la por a la repressió. Moltes decisions que es prenen, o millor dit que no es prenen, estan condicionades per això. Des d'aquest punt de vista, vaig expressar la meva admiració per a qui havia estat capaç de prendre aquestes decisions. No crec que de l'octubre català hagués sortit fàcilment la independència només pel fet de tenir un bon lideratge. Però amb un millor lideratge s'hagués arribat més lluny.

Si el Procés hagués tingut un Lenin no hauria dit que Poble Lliure són una colla de reformistes?

"Amb un millor lideratge, l'octubre català hagués arribat més lluny"

[Riu] Jo penso que no perquè Poble Lliure té molt interioritzada la idea leninista de l'autodeterminació i de la necessitat d'aliances, que és una cosa que sembla que es descarti en Lenin, que és molt radical en els seus plantejaments, però també molt obert a les aliances, i aquest és un debat que vam tenir a l'esquerra independentista.

Un altre aspecte molt comentat de la seva obra és la seva concepció de partit. Com reivindicar-la en una època en la que la dedicació personal a les organitzacions polítiques és cada cop menor i totes les relacions socials semblen més efímeres i superficials?

És una de les idees que més m'agradaria transmetre amb aquest llibre: la idea de la força de la militància política, sense voler fer una emulació descontextualitzada. És evident que les nostres vides no són les que portaven els nostres besavis. Hi ha moltes coses que han canviat que condicionen la forma que fem servir el temps. Però sí que hi ha una cosa indubtable: sense aquesta energia militant, sense aquest compromís, el gir polític és inimaginable. Penso que és el més important de rescatar de Lenin. S'ha volgut fer veure que el partit de Lenin era una mena de secta monolítica i granítica, quan tot el que tenia de monolític i granític era per fer front a la repressió. No cal oblidar que eren partits il·legals. I eren també partits amb molt debat intern. El partit podia estar a favor d'una cosa i el diari del partit publicar una altra en contra. El càrrec de secretari general no s'inventa fins al final de la vida de Lenin i el primer que l'agafa és Stalin.

Tampoc es parla molt de "classe".

Sense el compromís militant, el gir polític és inimaginable"

Des dels anys setanta cap aquí hi ha una diversificació de les classes socials, en part per la deslocalització d'indústries. Això ha condicionat, en part, el discurs dels partits d'esquerres. El repte és entendre aquesta diversificació sense renunciar a construir un subjecte revolucionari. Hi ha diferents sectors de les classes populars, que inclouen un proletariat immigrant o un conjunt d'autònoms que no es pot considerar petita burgesia, sinó sectors de la classe treballadora obligats a ser autònoms... La gràcia de parlar de Lenin és que aquesta construcció del subjecte també la va haver de fer, emfatitzant l'aliança entre obrers, soldats i camperols. La falç i el martell simbolitza això.