Pere Aragonès afrontarà a partir de dimarts el seu tercer debat de política general com a president en un context absolutament diferent dels dos precedents. Tot i tractar-se d'un debat del Parlament, en aquesta ocasió estarà influenciat enormement per la política estatal, ja que arriba en plenes negociacions d'ERC i Junts per a la possible investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol i amb l'aprovació d'una amnistia per al Procés més plausible que mai. Qüestions que, d'altra banda, no s'obviaran en la intervenció inicial d'Aragonès, que obrirà la cita a les 10h, mentre que les rèpliques de l'oposició arribaran l'endemà, dimecres, i les propostes de resolució es votaran divendres.

El 2021 tot just feia uns mesos que s'havia posat en marxa el seu Govern i la cita li va servir per marcar-ne les prioritats i defensar la taula de diàleg entre els executius català i estatal sobre el conflicte polític, ja sotmesa a les crítiques de Junts i la CUP. L'any passat, en canvi, el debat va suposar l'inici de la crisi final entre ERC i Junts, que culminaria pocs dies després amb la sortida del partit de Laura Borràs i Carles Puigdemont de la Generalitat. La raó va ser la demanda de Junts a Aragonès de sotmetre's a una moció de confiança, que va eclipsar totalment la proposta del president d'impulsar un acord de claredat per definir les condicions en què podria celebrar-se un referèndum d'autodeterminació de Catalunya.

D'aquesta manera, serà el primer debat de política general amb ERC en solitari al Govern, una situació que els republicans no han pogut rendibilitzar a nivell electoral, després d'encadenar dues grans patacades a les urnes, primer a les municipals del maig i posteriorment a les generals del juliol.

A més, des de la sortida de Junts de l'executiu, els republicans arrosseguen una evident debilitat parlamentària -el Govern només té el suport de 33 dels 135 diputats-, fet que els ha comportat diverses derrotes en votacions, sense consolidar un soci estable en una època de l'any ja decisiva per embastar els pressupostos del 2024. Per tot plegat, Aragonès intentarà marcar perfil presidencial, reivindicar la feina feta i fer propostes concretes encaminades a "millorar la vida de la ciutadania", segons han avançat fonts de Presidència.

La previsió és que la seva primera intervenció sigui un discurs llarg, però sense cap mena de dubte bona part dels focus estaran centrats en el que pugui dir amb relació a les negociacions de la investidura espanyola. Malgrat la voluntat expressada pel Govern que el debat al Parlament mantingui tota la seva entitat, no es pot obviar que la política estatal sobrevolarà segurament com mai la cambra del Parc de la Ciutadella, bàsicament perquè simultàniament el Congrés viurà la setmana de la fallida investidura d'Alberto Núñez Feijóo, l'episodi que el PSOE ha situat com a tret de sortida a les negociacions "oficials" amb ERC i Junts per a assolir la reelecció de Pedro Sánchez.

Discurs en tres blocs

Segons han avançat fonts de Presidència, el discurs del president es dividirà en tres grans blocs. En la primera part, Aragonès farà balanç de l'obra de govern i defensarà que s'estan executant els compromisos. Dimarts passat, l'executiu va situar en el 58,5% el compliment del pla de govern, amb els eixos de la transformació verda (62%) i la transformació feminista (60%) com els més avançats. Sempre segons dades de la Generalitat, el 95% de les mesures i submesures previstes pel mandat s'estan executant i el 16% ja estan finalitzades. Paral·lelament, el president preveu repassar la situació en àmbits claus, com la lluita contra la desigualtat, l'habitatge, les energies renovables, la llengua, la sanitat o la educació.

En el segon bloc, la intenció és fer propostes concretes, centrades en millorar la vida de la ciutadania i seguir facilitant les "grans transformacions de país". Fa un any, per exemple, va parlar de la posada en marxa d'un "escut social" de 300 milions per pal·liar els efectes de la inflació entre la ciutadania. I, finalment, en el tercer àmbit és on s'abordaria el conflicte polític i les negociacions de la investidura. En aquest sentit, com ja va fer en el seu discurs institucional per la Diada, insistirà en el referèndum com a eina imprescindible per resoldre el conflicte de fons i és probable que torni a reivindicar l'acord de claredat, 12 mesos després de posar-lo damunt la taula per primera vegada.

També farà referència a l'amnistia, però com a pas necessari per plantejar-se la investidura de Sánchez i poder abordar el conflicte amb l'Estat. De fet, els darrers dies bona part de la cúpula d'ERC -com el seu president, Oriol Junqueras, o la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà- ha donat l'amnistia per feta, una opció que la resta d'actors desmenteixen.

Amb tot, sí que és cert que el camí cap a una amnistia sembla haver-se aplanat enormement després de les paraules de Pedro Sánchez a l'assemblea de l'ONU, a Nova York, on va reconèixer que "la crisi política mai hauria d'haver derivat en la justícia, el que he fet des d'aleshores és tractar de retornar a la política el que mai hauria d'haver sortit de la política".

En qualsevol cas, les negociacions es preveuen complexes i tampoc es pot donar per suposat que culminin amb un "sí", tenint en compte també la pugna entre ERC i Junts per intentar capitalitzar els possibles èxits de l'independentisme. Malgrat que a la pràctica la demanda de l'amnistia és compartida, la negociació de les dues formacions amb el PSOE serà en paral·lel i en solitari, sense la coordinació o unitat que des de les generals han reivindicat especialment els republicans.

Paral·lelament, Esquerra -i hi ha insistit Aragonès en les seves últimes intervencions- posa també el focus en demandes més materials, com ara resoldre el dèficit fiscal de Catalunya o el traspàs complet de Rodalies a la Generalitat, per aplanar el vot afirmatiu a Sánchez.

Els pressupostos del 2024, en espera

A falta de comprovar quines propostes de resolució presenta l'independentisme al voltant del referèndum i, sobretot, l'amnistia, el debat de política general també ha de servir de termòmetre per comprovar la salut del Govern i les seves possibilitats d'arribar al final de la legislatura, que teòricament hauria d'arribar l'hivern del 2025.

Difícilment l'oposició compartirà el balanç relativament triomfalista de la seva actuació i els darrers dies ja s'han pogut escoltar queixes tant del PSC com d'En Comú Podem perquè encara no s'ha iniciat cap negociació sobre els pressupostos de la Generalitat del 2024. El PSC, directament, ha denunciat el que considera un baix nivell de compliment de l'acord pressupostari del 2023, que va tirar endavant gràcies als seus vots i als dels Comuns.

Tot i les crítiques, ambdós partits es mostren disposats a abordar els futurs comptes. Encara que la prioritat d'ERC sigui que els del 2024 s'aprovin amb el suport de Junts, en aquesta ocasió els republicans ja no veten d'entrada la formació de Salvador Illa, cosa que van fer l'any passat abans que la necessitat els portés a moure's de posició.

El 20 de juny la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va anunciar que el Govern havia engegat la maquinària per a l'elaboració dels comptes del 2024, però tres mesos després la realitat és que s'ha avançat molt menys del previst. La Generalitat en fa responsable l'executiu espanyol, ja que segons ha denunciat la titular d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, no li ha fet arribar la previsió d'ingressos del model de finançament que li corresponen, i que suposen més del 80% dels recursos disponibles per a la Generalitat.

Sigui com sigui, el debat de política general marcarà l'inici del curs polític institucional a Catalunya i suposarà el tret d'inici d'uns mesos frenètics, amb les negociacions per a la possible investidura de Sánchez i les seves derivades -com l'amnistia- com a principal focus d'interès, però sense menystenir qüestions com l'aprovació d'uns pressupostos de la Generalitat que si es culminés gairebé garantiria a Aragonès poder completar la legislatura, malgrat la seva debilitat parlamentària.