Prop de 100 llogaters que viuen en 14 blocs de La Caixa per tot Catalunya han denunciat que l'entitat financera vol expulsar-los de casa seva per especular amb els pisos, construïts en règim de protecció oficial i pels quals va rebre almenys 25 milions d'euros de l'Administració. En total, La Caixa té 37 promocions d'habitatge social i suma més de 2.500 pisos protegits. Manca de manteniment durant anys i mala gestió s'han sumat als últims anys a la negativa a renovar contractes, les pujades "abusives" i assetjament als inquilins.

Aquestes són algunes de les pràctiques que han denunciat en una roda de premsa amb el Sindicat de Llogateres, on s'ha presentat la campanya "Destapem La Caixa". Les promocions afectades, construïdes entre el 2002 i el 2012, han exhaurit l'etapa de major protecció, i això provoca, per exemple, un menor control sobre el preu de lloguer i venda. "L'habitatge protegit es liberalitza i al cap de pocs anys té usos especulatius. És un model fallit", ha afirmat la portaveu del Sindicat, Carme Arcarazo.

És el cas de la Belén, llogatera en un bloc a Salou. Més d'una vintena de pisos han quedat buits després que els veïns se'ls acabés el contracte i no acceptessin comprar el pis a un preu "desorbitat". Els que s'han quedat tot i estar fora de contracte, estan denunciats i pendents de desnonament. "Tenim el Port Aventura al costat, i sospitem que volen posar els pisos per lloguer vacacional", explica. Mentrestant, tenen problemes de salubritat, amb plagues de rates, calderes sense funcionar, inundacions... "Pensàvem que tindríem lloguer assequible durant molt de temps, però és tot mentida", ha lamentat.

Fonts d'ImmoCaixa, l'empresa que gestiona el patrimoni de l'entitat financera, han apuntat a Públic que es regeixen per uns criteris emmarcats sempre "dins la legalitat". També informen que busquen "l'equilibri" entre "la defensa de la cartera" i el tracte als llogaters amb vulnerabilitat acreditada. "En casos puntuals de desacord amb els llogaters, la companyia tracta els casos de manera individualitzada", han afirmat les mateixes fonts. Tanquen la porta així a la negociació col·lectiva que reclamen els afectats.

La inversió, recuperada

Als 25 milions d'euros públics rebuts s'hi sumen les rendes obtingudes pels lloguers cobrats, exempcions fiscals i altres tipus de subvencions, que apunten que la inversió estaria recuperada, segons un informe presentat també aquest dimarts pel Sindicat. "No hi ha una justificació econòmica darrere les pujades abusives o expulsions que volen fer", ha assenyalat Carles Badenes, un dels autors del document.

Durant la roda de premsa han estat molts els veïns que han demanat torn de paraula per explicar la seva situació. Viuen a Cornellà, a L'Hospitalet, a Vila-seca, al Vendrell. La majoria denuncien pujades, de 700 a 900 euros, per exemple, però també l'abandonament de l'entitat financera i de l'Administració. "S'han beneficiat i s'han lucrat d'un habitatge que tenia finalitats socials", ha criticat Arcarazo.

El model actual d'habitatge de protecció oficial (HPO) estableix una protecció "total" durant entre 10 i 25 anys, i després hi ha diferents graus de liberalització. Arran d'això, un informe de l'Observatori DESC denuncia que Barcelona perdrà un 50% d'habitatge protegit el 2030 i un 74% el 2040. Es tracta d'un "model fracassat", segons Arcarazo, motiu pel qual aposten perquè se substitueixi per habitatges de lloguer a perpetuïtat. "Sinó, al cap de pocs anys, l'habitatge construït amb diners públics es privatitza".

La principal reivindicació de la campanya és que La Caixa obri interlocució amb els inquilins i els col·lectius, cosa a la qual fins ara s'ha negat. També la implicació de l'Administració, a qui reclamen que faci públic el registre d'habitatges protegits per poder fiscalitzar la seva situació. "Reclamem canviar el model, que s'examini què ha passat perquè totes aquestes irregularitats no es puguin seguir donant", ha conclòs la portaveu.