La falta d'habitatge a preu assequible és un problema compartit de bona part dels municipis catalans, amb una incidència especialment important a les grans ciutats i a les poblacions metropolitanes. Ja fa uns quants anys que el preu dels pisos s'encareix, amb independència que sigui de compra o de lloguer, mentre que el volum d'habitatge protegit gairebé no ha crescut. En aquest context, els darrers mesos les administracions locals han començat a plantejar -i, en alguns casos, directament a aprovar- mesures com ara destinar per llei el 30% de les noves promocions immobiliàries a pisos socials per intentar pal·liar, almenys tímidament, la situació.

La proposta va ser aprovada fa poques setmanes pel ple de l'Ajuntament de Barcelona i a grans trets estableix que totes les promocions d'un mínim de 600 metres quadrats han de dedicar el 30% dels seus pisos a habitatge d'ús protegit o a lloguer social. Les grans rehabilitacions i els canvis d'ús d'immobles sencers també s'hi inclouen en una mesura que, segons les previsions municipals, permetrà ampliar en més de 300 unitats anuals el parc de pisos protegits. En qualsevol cas, perquè sigui efectiva la normativa, que no deixa de ser una modificació del Pla General Metropolità, necessita rebre el vistiplau de la Generalitat, una validació que encara no ha arribat.

La iniciativa compta amb un ampli suport polític i social, mentre que el rebuig bàsicament es concentra en els promotors privats i, a nivell de partits, en PP i Ciutadans. La formació de Pablo Casado hi està votant en contra arreu, mentre que el partit d'Albert Rivera es decanta gairebé per sempre per l'abstenció, si bé en alguna ocasió ha optat per votar-hi en contra. En qualsevol cas, no està a favor d'una mesura que si s'estengués arreu de Catalunya podria fer créixer en 2.000 pisos anuals el parc d'habitatge social, segons estimacions de la PAH.

El posicionament de Cs no deixa de ser curiós si s'atén el que deia el programa electoral amb què va concórrer a les eleccions al Parlament del passat 21 de desembre, en què bàsicament s'assegurava que garantiria "el dret de tots els catalans a gaudir d'un habitatge digne i adequat i accedir als subministraments bàsics". Entre d'altres qüestions, el programa de la candidatura liderada per Inés Arrimadas plantejava elaborar un "pla autonòmic d'habitatge 2018-2028 que passi d'un model d'accés a l'habitatge basat en la propietat a un altre basat en el lloguer". I afegia que "fomentarem un model de lloguer assequible afavorint l'ús de figures com cooperatives i societat d'arrendament públiques i privades. Afavorirem la col·laboració amb els ajuntaments i els acords de cessió d'habitatges amb particulars i entitats privades per augmentar el Fons d'Habitatge de Lloguer Social". 

Ara bé, els fets a nivell municipal no es tradueixen precisament en suport a mesures que farien augmentar el volum d'habitatge social. A Barcelona, que va aprovar la mesura en el ple del passat 28 de setembre, tots els grups municipals i els regidors no adscrits van votar-hi a favor, amb les úniques excepcions que PP i Cs, que van fer-ho en contra. El cas de la capital catalana no és precisament una excepció. Ja a l'abril, el ple de l'Ajuntament de Terrassa va donar el vistiplau a una proposta de resolució de Terrassa en Comú que defensava ampliar el parc d'habitatge protegit de la ciutat i, entre d'altres qüestions, plantejava estudiar la implementació del ja famós 30%. El governamental PSC va votar-hi a favor, com també van fer-ho ERC, la CUP i el PDECat. No va ser el cas, però, ni de Cs ni del PP.

Reguitzell de mocions municipals

Al ple del juliol, l'Ajuntament de Cornellà va aprovar una moció presentada conjuntament per ICV-EUiA, ERC i Cornellà en Comú per ampliar el parc d'habitatge protegit a la ciutat del Baix Llobregat que, entre d'altres mesures, parla "d'establir l'obligació de destinar a habitatge protegit el 30% de totes les noves construccions o d'edificis sotmesos a rehabilitacions integrals". La iniciativa va rebre l'aval de 20 dels 25 regidors del ple -el PSC, a l'alcaldia, i l'Alternativa d'Esquerres de Cornellà també la van avalar-, mentre que el PP s'hi va oposar i Cs va optar per l'abstenció. A Badalona l'esquema es va repetir al ple del passat 25 de setembre, amb tots els grups donant suport a la moció -presentada per Guanyem Badalona en Comú-, mentre que Cs s'abstenia i el PP hi votava en contra. Santa Coloma de Gramenet va aprovar una moció en la mateixa línia el 25 de setembre, si bé en el seu cas va comptar amb el suport de tots els grups, inclòs Cs, mentre que el PP només es va abstenir. El consens també va ser ampli al ple de l'Ajuntament de Mataró, celebrat el passat 4 d'octubre, ja que tots els regidors van votar-hi a favor, amb l'excepció de PP i PxC, que van fer-ho en contra, i Cs, que es va abstenir.

Casos a part són els de Sabadell i Sant Cugat del Vallès, on són els governs respectius el que impulsen la modificació normativa per fer efectiva la iniciativa. En el cas de Sant Cugat, on governa el PDECat, el plantejament és declarar tot el municipi àrea de tanteig i retracte, de manera que quan un promotor demani la cèdula de qualificació provisional per edificar un solar es comprometi a fer un 30% de pisos socials. Si no ho fa, la intenció municipal és que sigui l'Ajuntament el que compri el sòl per fer-los ell mateix o una entitat social. A Sabadell també estudien la mesura, si bé pretenen que sigui "més ambiciosa", en paraules de la regidora d'Habitatge, Glòria Rubio. Això passaria per augmentar el percentatge d'habitatge assequible o establint mesures com una moratòria de llicència, que evitaria que entre l'anunci de la mesura i la seva aprovació les promotores aprofitin per tramitar les llicències i, d'aquesta manera, esquivar l'obligació del 30%.

La mesura l'han impulsat col·lectius com la PAH, el Sindicat de Llogateres, l'Observatori DESC, l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), mentre que els promotors privats la rebutgen perquè temem veure reduïts els seus beneficis