En plenes negociacions pels pressupostos, el sector sanitari s'afegeix a les pressions que arriben també des de sindicats i entitats socials per aprovar uns comptes que reverteixin la fràgil situació del sistema públic de salut. Reclamen més despesa, especialment per l'atenció primària, i millorar les condicions laborals dels professionals per evitar que se segueixi perdent personal. Els sanitaris apunten que "el sistema públic de salut està en fallida" i alerten que si els comptes no introdueixen mesures, col·lapsarà: "No estem a l'abisme, ja hem caigut", afirma a Públic el vicesecretari general de Metges de Catalunya, David Arribas.

El sindicat majoritari dels facultatius presentava la setmana passada 54.000 firmes de treballadors i usuaris al Parlament per reclamar un canvi "radical" en la política sanitària del Govern. Avisen que si no és així, no es podrà evitar una "gran mobilització" del col·lectiu, sense descartar vagues.

Arribas és contundent i alerta que la sanitat pública "està en vies d'acabar-se" i es poden produir situacions de "desatenció" en un termini d'uns cinc anys: "No tenim treballadors que puguin donar l'atenció que demanda la població". Un termòmetre de la situació és l'augment de les mútues privades entre els ciutadans. Segons l'Enquesta de Salut de Barcelona 2021, ja són el 40% els barcelonins que en tenen una de contractada.

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha reconegut al Parlament que "hi ha tensions a la sanitat catalana", però ha assegurat que "tota patologia greu és ben atesa". Durant la sessió de control del Parlament al Govern aquesta setmana, Balcells va remarcar que el tractament de malalties greus té un "temps de resolució" igual que el 2019. Ara bé, ha admès el desgast que ha suposat la pandèmia i, per això, ha defensat que la proposta de pressupostos del Govern preveu un augment per a salut per millorar "l'accessibilitat" a l'assistència sanitària, especialment en "l'atenció primària". 

Els sanitaris defensen que, precisament, la pandèmia ha agreujat una situació ja molt complicada derivada dels anys de retallades durant la crisi econòmica. "Cada cop som menys persones i la població no para d'augmentar, i també els seus requeriments", assenyala Arribas, que posa d'exemple l'auge d'infeccions de transmissió sexual (ITS) o afectacions de salut mental. Analitzem les principals reclamacions del sector de cara els pressupostos.

Més despesa sanitària

La principal reclamació és que la Generalitat augmenti la despesa destinada a Salut. Metges de Catalunya demana que es destinin 1.500 milions d'euros més que el 2022 al pressupost d'un Departament que no ha crescut en la mateixa mesura que d'altres. Segons el sindicat, entre 2008 i ara, el pressupost total de la Generalitat s'ha engruixit un 26%, però el de Salut tan sols ho ha fet un 18%. Del 27% que representava la partida sanitària respecte el total fa 14 anys, ara ha baixat fins el 25,5%.

Amb aquests 1.500 milions més, Arribas explica que "el funcionament podria ser òptim". Actualment, el Parlament té pendent aprovar una partida de 376 milions per a Salut, tot i que anirien per ampliar el pressupost de 2022 i per tant va a banda dels comptes de 2023.

Destinar un 25% a l'atenció primària

L'altra gran reivindicació -ja històrica- és destinar el 25% del pressupost de Salut a l'atenció primària, la porta d'entrada al sistema sanitari. Amnistia Internacional Catalunya, FoCAP, Marea Blanca, Medicus Mundi Mediterrània i Rebel·lió Atenció Primària han impulsat una campanya en què denuncien que la Generalitat incompleix les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Es tracta d'un objectiu que consta al pla de govern però que encara no s'ha materialitzat.

"Els sistemes de salut basats en una atenció primària forta garanteixen nivells de salut més alts a la població", afirmen en un manifest. El 2022, dels 11.215 milions d'euros destinats a Salut, 1.885 estan previstos per l'atenció primària, un 17%. Les organitzacions reconeixen que representa un augment de 323 milions respecte l'any anterior però és encara "del tot insuficient".

Millorar les condicions laborals

Un dels principals problemes del sistema sanitari públic és la falta de personal crònica. Les males condicions laborals hi tenen molt a veure, i aquesta mateixa setmana hem vist com diversos sindicats han instat als treballadors que deixin de fer hores extres i desdoblar torns la primera setmana de cada mes a partir del desembre en una "acció indefinida" de protesta.

Són els sindicats SATSE, CATAC-CTS, SAE, FTC, USOC, FAPIC, COS i Infermeres de Catalunya, que reclamen una equiparació laboral de tot el personal del sistema públic i una disminució de les ràtios professional-usuari. Una de les queixes és que la "sobrecàrrega" de feina "es manté gràcies al sobreesforç" del personal. Arribas, de Metges de Catalunya, explica com els metges de família fan unes 45 o 50 visites al dia, quan l'òptim seria 25. "Hi ha gent que ha de doblar jornades perquè no hi ha suficient personal", apunta. Això porta a què augmentin els metges cremats, de baixa o d'excedència.

A Mataró, una vuitantena de metges de l'Hospital van iniciar una "vaga de guàrdies" per reclamar millores en les condicions de descans i retributives d'aquestes hores extres voluntàries que feien més enllà de les obligatòries. Un preacord amb direcció per augmentar el preu de les hores extraordinàries, així com fixar un calendari de negociacions, va ajornar la protesta. "Mataró no és un cas aïllat. La gent ha de treballar moltíssimes hores de més", sosté Arribas.

La falta de personal no es deu a què no es formin professionals a l'Estat, ja que és un dels països europeus d'on surten més metges. "Que hi hagi molts metges no vol dir que vulguin treballar a la pública. Les condicions són tan dolentes que fan que marxin. Cada setmana et cauen ofertes a França, Irlanda, Suïssa... La diferència en les condicions és brutal". El sindicat adverteix que en els propers cinc anys es jubilaran 3.500 facultatius i cal retenir les noves generacions.

Canvis en la gestió

Les organitzacions sanitàries també critiquen "improvisació" en la gestió del Departament de Salut. "No es tracta només d'invertir, sinó de fer les coses ben fetes", afirma Arribas. El metge explica que hi ha "mala gestió" quan la inversió ha crescut i no s'ha notat als centres. Segons Salut, el pressupost va créixer un 14% entre 2021 i 2022. "Les llistes d'espera s'han incrementat i el malestar dels professionals també. No entenem com és possible augmentar la inversió i que això no reverteixi en el servei", lamenta el metge.

Un dels motius, al·lega, és que la despesa no s'ha dirigit cap on era més necessari. La incorporació de perfils com gestors emocionals o el reforç d'administratius és una bona notícia, però el sindicalista defensa que cal "posar el focus en els professionals que posen finalització als processos: els metges". Amb segons quins perfils es fa una major detecció de problemàtiques de salut mental, per exemple, però si no s'amplien els psicòlegs, no es poden tractar, sosté. "En cinc anys, si no hi ha un canvi de rumb, el sistema públic està acabat", conclou el metge.