Público
Público

REPRESSIÓ A L'INDEPENDENTISME Garriga nega malversació de fons públics pel condicionament d'un 'call center' per a l'1-O

L'actual consellera de Cultura declara al TSJC que la nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) va utilitzar-se posteriorment per les eleccions al Parlament del desembre de 2017 i pels rastrejadors Covid durant la pandèmia, i ara és un centre del 061

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, saluda abans d'entrar al TSJC per declarar com a investigada en la causa de l'1-O.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, saluda abans d'entrar al TSJC per declarar com a investigada en la causa de l'1-O. Blanca Blay / ACN

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha assegurat aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el condicionament d'una nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) abans de l'1-O no es va fer exclusivament per acollir un call center pel referèndum, sinó que posteriorment es va utilitzar per a d'altres usos, com les eleccions al Parlament del desembre del 2017 i els rastrejadors Covid durant la pandèmia. Garriga, que només ha respost a les preguntes de la seva advocada, considera així que no es van malversar fons públics per a l'1-O.

Considera així que no es van malversar fons públics per a l'1-O

Garriga ha declarat en el marc de la causa oberta per malversació i desobediència al Tribunal Constitucional quan era directora de serveis de Vicepresidència, Economia i Hisenda, el 2017. La causa, que prové del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, s'ha acumulat a la ja oberta contra el diputats d'ERC Josep Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, també ex alts càrrecs.

Segons han explicat fonts jurídiques, Garriga ha explicat que aquell era un tipus d'espai del qual la Generalitat no disposava, molt tecnificat i preparat per rebre i gestionar moltes trucades i dades simultàniament. De fet, actualment acull el centre del telèfon 061.

El TSJC va rebutjar arxivar la causa, com demanava la defensa, i atribueix a Garriga els mateixos fets que ja li atribuïa la interlocutòria de processament del jutjat d'instrucció 13 l'abril del 2019, tot i que la Fiscalia i el mateix TSJC pràcticament descarten el delicte de malversació.

Garriga hauria signat l'adjudicació dels projectes bàsics i executius d'arquitectura i instal·lacions i direcció d'obres mitjançant quatre contractes menors al voltant dels 17.000 euros cadascun, fent un total de 70.390 euros més IVA. Les obres havien d'acabar el setembre del 2017. Les obres realitzades abans de l'1-O van costar 1,2 milions d'euros més IVA. A més, Garriga hauria aconseguit la cessió de diverses naus industrials per emmagatzemar documentació electoral, però sobre això no ha estat preguntada per la seva advocada.

D'altra banda, Garriga també ha explicat que en cap moment va ser requerida pel Tribunal Constitucional (TC) per no tirar endavant iniciatives relacionades amb l'1-O. Per això, la seva defensa ha demanat a l'alt tribunal que certifiqui que no va enviar cap requeriment personal a l'actual consellera. En arribar al TSJC, han acompanyat Garriga els consellers Roger Torrent, Laura Vilagrà, Teresa Jordà i Tània Verge, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i representants de Junts, la CUP i Òmnium.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?