"L'amnistia és imprescindible per avançar en la resolució del conflicte polític", però ha de ser "el punt de partida" d'un "camí que té un destí: que la ciutadania de Catalunya voti en un referèndum el seu futur polític, que voti sobre la independència". Com ja s'havia avançat, el president del Govern, Pere Aragonès, ha aprofitat la seva presència a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat per defensar l'amnistia al Procés i el referèndum d'autodeterminació.

Conscient que jugava fora de casa -el PP és qui ha convocat la sessió en la seva particular croada contra la possible Llei d'amnistia-, en una intervenció íntegrament en català Aragonès ha subratllat que l'objectiu final de la sessió "és atiar l'anticatalanisme per desgastar l'adversari". "No els importa Catalunya, només utilitzar-nos per les seves picabaralles", ha afegit el també dirigent d'ERC.

En aquest sentit ha insistit que "al PP no li importa què pensi Catalunya", perquè si no fos així, convocaria els seus representants per "parlar del dèficit fiscal, del mal funcionament de Rodalies, de perquè el Tribunal Constitucional tomba normatives avançades del Parlament en habitatge, canvi climàtic o igualtat o per promoure la llengua catalana".

"Si els importés Catalunya ens escoltarien, voldrien saber què pensa, amb totes les seves veus i pensaments, amb tota la seva diversitat, però també amb els seus consensos", ha insistit Aragonès, que ha recalcat que tant l'amnistia com el referèndum d'autodeterminació són qüestions que compten amb un ampli suport entre els catalans.

"L'amnistia és imprescindible per tornar el que és un conflicte polític a la política, per acabar amb la causa general contra l'independentisme", ha reivindicat el president del Govern. Com ha fet els darrers mesos, però, ha volgut deixar clar que no ha de ser un "punt i final", sinó "el punt de partida d'un camí que té un destí: que la ciutadania de Catalunya voti en un referèndum el seu futur polític, que voti sobre la independència". Això sí, com ja va manifestar aquest mateix dilluns, ha insistit que "ho volem fer de forma acordada, amb totes les opcions, un referèndum com el que es va realitzar a Escòcia".

Aragonès, que no s'ha quedat a escoltar les intervencions dels presidents autonòmics del PP en marxar del Senat després de la seva intervenció, s'ha mostrat convençut que en algun moment "Catalunya votarà en un referèndum" i ha retret que el PP "s'escandalitzi" per una amnistia, però no ho fes davant els 6.000 indults dels governs de Felipe González o els també 6.000 dels d'Aznar, que van permetre el perdó de persones "condemnades per corrupció o per terrorisme d'Estat". I ha recordat que ja hi ha una "amnistia vigent", la del 1977, que va tenir el suport dels pares polítics de l'actual PP i que "no permet investigar els crims de sang de la dictadura".

El PP ataca l'amnistia, Junts la defensa

Com era de preveure, els presidents autonòmics del PP s'han dedicat posteriorment a emetre crítiques contra Aragonès i la possible Llei d'amnnistia. Així, per exemple, el gallec Alfonso Rueda ha censurat l'"egoisme" dels que volen "liquidar l'Espanya autonòmica" a canvi d'una "majoria parlamentària", i el d'Andalusia, Juanma Moreno, ha advertit que "el govern de tots els espanyols no es pot decidir en contra de l'interès general".

En canvi, ja durant la tarda, el portaveu de Junts al Senat, Josep Luis Cleries, ha defensat la necessitat d'una llei d'amnistia "clara, concreta i tècnicament indiscutible" que evidenciï que l'Estat abandona de forma "permanent" la "repressió" contra l'independentisme. Segons Cleries, "l'1-O, la declaració d'independència o les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem no van ser delicte" i cal "deixar clar que l'Estat ha de deixar de perseguir el contrari com si fos un delinqüent". 

En solitari davant els presidents autonòmics del PP

El president de la Generalitat ha comparegut en una cambra hostil, atès que el PP té majoria absoluta al Senat i, precisament, ha estat la formació d'Alberto Núñez Feijóo qui ha promogut la sessió amb l'objectiu de continuar amb la seva ofensiva contra la possible Llei d'amnistia. En aquest sentit, a banda d'Aragonès, només els presidents del PP han assistit a la Comissió General de Comunitats Autònomes, ja que no ho han fet ni el cap de l'executiu basc, Iñigo Urkullu (PNB), ni els tres presidents autonòmics que té el PSOE (Navarra, Castella – la Manxa i Astúries) i ni tan sols cap representant del Govern espanyol.

Segons havia manifestat prèviament la consellera de la presidència, Laura Vilagrà, la presència d'Aragonès al Senat respon a una voluntat d'ocupar tots els espais per defensar unes "reivindicacions territorials" que "s'han d'expressar amb força" i que, bàsicament, es poden resumir en amnistia i autodeterminació.

Paral·lelament, també s'ha d'interpretar com un element més en l'estratègia d'ERC d'intentar recuperar protagonisme, tant en la defensa del referèndum com en les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, després que des del passat 23 de juliol Junts -i en particular el seu líder, Carles Puigdemont- hagi acaparat gran part dels focus. Ja el dilluns, el president va convocar una consell executiu extraordinari per estudiar l'informe del consell acadèmic sobre l'Acord de Claredat, que li va servir per reforçar la seva aposta per un referèndum acordat d'independència –"a l'escocesa", va afirmar- com la millor via de la resolució del conflicte.

Tots aquests moviments es produeixen en un moment de cert estancament de les negociacions per a la investidura. Els republicans segueixen donant "per descomptada" l'amnistia, malgrat que encara no hi ha un acord sobre el tema i, directament, ni tan sols es coneix la proposta concreta del PSOE sobre la llei. Però també volen que s'avanci en altres carpetes, com ara l'autodeterminació, el traspàs de Rodalies a la Generalitat o resoldre el dèficit fiscal.

Amb tot, el mateix Aragonès va deixar clar dilluns que per a Esquerra l'abordatge a fons del conflicte territorial anirà clarament més enllà de la investidura de Sánchez i s'haurà de realitzar durant la legislatura. Així, per exemple, no convocarà la taula de partits catalans per parlar del referèndum fins que es resolgui la governabilitat de l'Estat, en el següent capítol de la seva voluntat de recollir suports per a un Acord de Claredat que permeti negociar amb més força una possible votació en el marc de la taula de diàleg amb l'executiu espanyol.