Tres dies abans que Junts i PSOE plasmessin per escrit el seu acord per tirar endavant una llei d'amnistia per als condemnats i processats arran del procés independentista, el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, titular del Jutjat Central d'Instrucció 6, enviava una exposició raonada al Tribunal Suprem sobre la causa Tsunami Democràtic, referida a les accions de protesta a Catalunya per la sentència del procés, a l'octubre del 2019.

Era el 6 de novembre del 2023. García Castellón parlava de terrorisme, d'una persona morta a l'Aeroport del Prat a causa de l'acció de la plataforma Tsunami Democràtic en protesta per la sentència del Suprem, del 14 d'octubre del 2019, que va condemnar nou líders de l'independentisme català pel procés independentista.

En vigílies que cristal·litzés la negociació entre els de Puigdemont i el Partit Socialista, el magistrat García Castellón va donar-li empenta a una investigació oberta quatre anys abans, el 30 d'octubre del 2019, i que havia estat dormint fins aleshores el somni dels justos.

Un error processal

Però el jutge havia comès un error en una de les pròrrogues que havia decretat. El 30 de juliol del 2021 va prorrogar la instrucció sis mesos més. I en realitat ho havia de fer el dia abans, quan es complia el termini legal de durada de la instrucció. Aquest error li ha costat a García Castellón l'arxiu de la causa Tsunami.

A la plataforma Tsunami se li van atribuir diverses accions que havien de ser investigades per l'Audiència Nacional, com, per exemple, la vaga general del 18 d'octubre del 2019, l'intent d'afectació de les eleccions generals del novembre o el bloqueig d'infraestructures crítiques , com les accions dutes a terme a l'Aeroport de Barcelona-El Prat i de la torre de control aeri de Barcelona-Gavà.

Però res no es va investigar en realitat fins que el jutge va veure que la causa podia ser útil per impedir que Carles Puigdemont, com a símbol d'una possible impunitat dels independentistes, pogués ser beneficiat per una factible llei d'amnistia.

I en aquest context, i amb el focus posat en el delicte de terrorisme, que amb un mort a sobre de la taula seria inamnistiable, García Castellón va ordenar una sèrie de diligències per reactivar la causa, en què va citar com a investigades 10 persones: Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez Selles, Jaume Cabani, Oleguer Serra, Nicola Flavi Giulio Floglia, Josep Lluís Alay i Marta Rovira, actual secretària general d'ERC.

Pel que fa als aforats Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, diputat d'ERC, va ser el Suprem qui es va quedar la investigació, que aquest dimarts la instructora, Susana Polo, ha arxivat.

No hi va haver investigació

La jutgessa Polo ha dit a la seva interlocutòria d'arxiu que abans de la pròrroga de juliol de 2021, declarada il·legal per la Sala Penal de l'Audiència Nacional, "no es va dur a terme cap investigació de la causa determinant de la participació dels investigats en els fets que se li imputa", i per això conclou que els 12 no poden acabar asseguts a la banqueta.

En la seva exposició raonada al Suprem, el 6 de novembre de 2023, García Castellón va adduir un "rol de lideratge" a la persona de Carles Puigdemont en aquesta causa i va creure "acreditat" que va estar present a les reunions celebrades a Ginebra del 29 al 31 d'agost del 2019 on es va poder planificar l'actuació de Tsunami Democràtic. Alhora, ha manifestat que aquests fets es podrien qualificar de "terrorisme".

Delictes polítics, segons Suïssa

Les autoritats suïsses no van creure ni una paraula del que els va anar arribant en successives comissions rogatòries signades pel jutge García Castellón perquè l'auxiliessin judicialment, ja que Marta Rovira resideix a Suïssa des del 2018.

Suïssa creu que els delictes que descriu el jutge de l'Audiència Nacional són constitutius de delictes polítics i no de delictes de terrorisme i així, una darrere l'altra, ha tombat totes les comissions rogatòries de García Castellón.

Crítiques per 'lawfare'

Alguns dels investigats per terrorisme a Tsunami li van fer arribar al jutge les seves queixes per sentir "indefensió" i "banalitzar el terrorisme". Per exemple, Josep Lluís Alay, cap de l'oficina de l'expresident Puigdemont, va al·legar en un escrit del seu lletrat, Gonzalo Boye, que la causa Tsunami, tal com la planteja García Castellón, s'emmarcaria en el lawfare o guerra judicial que pateixen "tots els identificats com a independentistes catalans o persones de l'entorn de l'independentisme o, fins i tot, els seus advocats".