Un curs més, i ja en són deu, gairebé una vintena d'alumnes han completat la seva formació a l'Escola de Pastors de Catalunya. El que el 2009 va néixer a Rialp (Pallars Sobirà) com un projecte que podia semblar utòpic s'ha convertit en una realitat consolidada. Entre d'altres qüestions, el centre té un paper important en la voluntat de facilitar el relleu generacional d'un ofici que s'anava perdent i prestigiar-lo socialment i també realitza la tasca de transmissió de coneixement que en temps pretèrits es feia de pares a fills. En aquests anys, més de 170 persones s'han format a l'Escola, l'únic centre d'aquest tipus que existeix al Principat i que va crear-se seguint referents com les escoles de pastors d'Astúries, País Basc -Artzai Eskola- i Iparralde (País Basc francès), si bé té la particularitat d'una inequívoca orientació agroecològica. Rere l'escola hi ha l'Associació Rurbans, sense ànim de lucre.

Aproximadament dos de cada tres antics alumnes es dediquen professionalment al sector primari, ja sigui com a ramaders, pastors de muntanya, pagesos o elaboradors de formatges. La responsable de l'Escola de Pastors, Laia Batalla, opina a Públic que la dècada de vida del projecte demostra "que la petita pagesia que aposta per un tarannà agroecològic és possible" i destaca que "a poc a poc" també creix la "consciència del consumidor" per optar per productes d'aquest tipus, fonamentals perquè una formació com aquesta pugui trobar una sortida laboral mínimament digna. "A banda de formar gent i garantir el relleu generacional, també intentem contribuir a crear consciència que el de pastor és un ofici de futur i no de passat. Ens hem de treure el prejudici al voltant de la pagesia i tenir clar que les persones dedicades al sector primari són gent imprescindible si volem ser sobirans en matèria alimentària, perquè al cap i a la fi mengem cada dia", afegeix.

La formació de l'Escola de Pastors s'allarga sis mesos, repartit en dos de formació teòrica i quatre de pràctica. Les classes comencen cada any al febrer o al març -en funció de quan cau la Setmana Santa- i primer es realitza un mes de formació teòrica, per després de l'aturada de Setmana Santa començar el període de pràctiques, que es compatibilitza amb una setmana al mes de teoria. Entre d'altres qüestions la formació abasta temes com els cultius extensius, la conducció de gossos pels ramats, la sanitat, l'accés a la terra, l'alimentació dels animals, la transformació del producte o la gestió i el pla d'empresa. Les pràctiques, que inicialment es feien fonamentalment en explotacions del Pirineu, des de fa anys ja es poden fer en finques de nombrosos punts de Catalunya i hi ha l'opció de dividir-la en dues opcions diferents.

Cada any ingressen al centre al voltant d'una vintena d'alumnes, que són escollits després d'un rigorós procés de selecció, atès que la demanda de places sempre és superior. Tot i que hi ha perfils de tot tipus, l'alumne tipus té al voltant de 30 anys, en molts casos prové d'un entorn urbà i no ha tingut un contacte previ amb la ramaderia. Per a Laia Batalla, els alumnes "són gent valenta i els que se'n surten a l'hora de tirar endavant una activitat vinculada al sector també són lluitadors i originals perquè no és fàcil tirar endavant una explotació". En aquest sentit per a la responsable de l'Escola l'arribada de persones com aquestes a l'entorn rural té beneficis que van "molt més enllà de l'activitat econòmica", perquè "són capaces de contribuir a participar en un tipus de dinàmiques més col·laboratives, a més d'importar coneixement d'altres llocs i obrir mires a la gent".

La importància social del sector

Un cop completada la formació, una de les principals dificultats per dedicar-se professionalment a una activitat del sector primari és l'accés a la terra. Pot suposar uns costos inassumibles d'entrada, de manera que en molts casos als inicis passen per treballar per compte d'altri. Per a Eduard Balsells, alumne de la primera promoció de l'Escola, el principal problema no és aquest, sinó "la nul·la rendibilitat econòmica" de l'activitat. Balsells, que té un ramat de cabres i ovelles que mou per l'interior de Tarragona a l'estiu i per Sant Boi de Llobregat a l'hivern, opina que a l'ofici de pastors "li poden quedar una generació i mitja o dues generacions a Catalunya". "Si ens poguéssim guanyar un jornal digne podríem fer front a la resta de problemes, com ara l'accés a la terra o llogar a algú puntualment. Si això fos rendible, les muntanyes estarien plenes de pastors", apunta.

En aquest sentit, per a Balsells un dels elements que genera aquesta situació és la caiguda de la despesa en alimentació de les llars. Sobre el mateix punt, Laia Batalla recalca que "els consumidors han perdut la noció del que valen les coses i estan acostumats a pagar la carn a un preu que no és real. Si poses la carn al preu que realment hauria de tenir resulta que no és competitiu i el gruix dels consumidors no hi opta". Amb tot, Batalla no és tan concloent en el seu diagnòstic i sí que opina que l'ofici "té futur" i recalca que "també ha augmentat la consciència entre un creixent nombre de consumidors" que opten per productes ecològics i estan disposats a "pagar-ne un preu just". Ara bé, la responsable de l'Escola de Pastors es mostra també molt crítica amb les polítiques de les principals institucions -en aquest cas la Unió Europea i els governs espanyol i català- perquè "no van en la línia d'ajudar els petits productors ni els pastors, sinó que se segueix subvencionant les explotacions intensives".

Més enllà de les sortides professionals, un dels problemes que afronta cada any l'Escola de Pastors és garantir-se el finançament necessari per poder funcionar, fins al punt que curs rere curs s'ha de presentar a concursos per aconseguir subvencions públiques. "Em passo més temps buscant finançament que no pas buscant formadors i pensant com millorar la proposta de l'Escola", lamenta Batalla. Eduard Balsells destaca que el centre, entre d'altres qüestions, ha servit "per apropar part del món urbà a la realitat del sector primari i ha estat una porta d'entrada i accés a experiències d'arreu de Catalunya". Més enllà de l'anàlisi estrictament econòmic, el pastor recalca que fan "una feina que no és merament productivista, també té importància a nivells cultural, ecològic i mediambiental, si bé es menysté la gran funció social que té i que abasta qüestions com la neteja del sotabosc, clau en la prevenció d'incendis o la seguretat alimentària".