La banca espanyola, que durant anys ha viscut dels marges que li proporcionaven els alts tipus d'interès, ja porta un temps cobrant comissions per bona part dels serveis que abans prestava gratuïtament. El cas més popular, encara que no l'únic, és la comissió per manteniment de comptes corrents, impensable quan es va produir el boom de la banca comercial al nostre país, però que avui és moneda comuna.

Aquesta política s'ha justificat amb dues raons. Una, més de fons: que els clients han de acostumar-se a pagar pels serveis bancaris que reben, com paguen per la resta dels serveis (electricitat, aigua, telefonia). L'altra, més recent: que la caiguda generalitzada dels tipus d'interès ha reduït substancialment els marges d'intermediació de les entitats, abocant a buscar noves fonts d'ingressos fins a sota les pedres.

Lògicament, això s'ha traslladat als comptes de resultats... i a la butxaca dels clients.

Només l'any passat, els sis principals grups bancaris espanyols (Santander, BBVA, Caixabank, Bankia, Sabadell i Bankinter) es van embutxacar 27.959,1 milions d'euros en concepte de comissions, segons la informació financera recentment presentada per cada un d'ells davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Això suposa un 32,9% més que la xifra registrada el 2013, any en què les comissions els van reportar 21.036 milions, és a dir, 6.922,7 menys.

El major creixement (79,5%) el va experimentar Caixabank, en què els clients van pagar en 2018 per aquest concepte un total de 2.898,4 milions d'euros, 1.283,9 milions més que sis anys abans. En termes absoluts, però, es va emportar la palma el BBVA, amb una pujada de 1.654,3 milions d'euros. Al costat oposat se situen el Santander, els ingressos per comissions del qual (incloent el Popular) només van augmentar un 9,5%, i Bankia, que va recaptar 165,7 milions més que 2013, tot just un 2,5% del total.

Què va passar, mentrestant, amb els interessos? Doncs que la seva caiguda, utilitzada profusament com a pretext per a la generalització de les comissions, tampoc va ser tant important. Segons les dades publicades per l'AEB (associació a la qual pertanyen Santander, BBVA, Sabadell i Bankinter) i per la CECA (Caixabank i Bankia), les sis principals entitats es van embutxacar per interessos 99.205,8 milions d'euros el 2013. Al passat exercici, van ser menys diners, però molt poc menys: 98.887,4 milions, amb una diferència del 0,3%.

Per tant, els dos epígrafs (comissions i interessos) han augmentat, el que significa que els serveis bancaris són ara, en conjunt, més cars que abans. Concretament, s'ha passat d'un total de 120.000 milions d'euros el 2013 a gairebé 127.000 milions en 2018 (un 6% més). No obstant això, en aquest temps, les entitats han hagut de fer un esforç addicional per oferir millors serveis i en inversions que sufraguen la seva transformació digital.