L'opinió generalitzada de la ciutadania barcelonina sobre el turisme, que es manifesta en converses informals o en les trobades d'activistes o associacions veïnals, ja es reflecteix a les estadístiques oficials. El darrer exemple es troba en l'informe de Percepció del turisme a Barcelona 2023, elaborat pel Departament d'Estudis d'Opinió de l'Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona. Una de les seves conclusions és que un 61,5% dels barcelonins creu que s'està arribant al límit en la capacitat de rebre turistes.

Tot i que el 2023, un 70,9% dels enquestats encara considera el turisme una activitat beneficiosa per a la ciutat, només dos punts per sota que fa cinc anys, centrant-se especialment en la seva aportació econòmica, en aquest període s'han incorporat altres externalitats, com l'ocupació de l'espai públic, el motiu principal dels aspectes negatius, que apareix en el 23,6% dels comentaris, i l'augment de preus de l'habitatge. La percepció del primer factor ha crescut gairebé deu punts entre 2021 i 2023, mentre que la massificació ho ha fet en 6,3, escalant des del 10,2% de fa tres anys fins al 16,5% del passat.

El mateix informe efectua una anàlisi des de l'òptica de l'ocupació, en el qual es reflecteix que sis de cada 10 persones que treballen al sector estarien disposades a canviar de feina a conseqüència de les seves condicions laborals. Un 25% de les respostes situen el canvi en l'interès en altres sectors, més d'un 30% l'associa a una millora de la seva situació laboral i un 12% ho atribueix a la pressió de la feina o la necessitat d'apostar per la conciliació familiar.

Després de l'escenari pandèmic, el turisme i el seu impacte al paisatge urbà, la configuració de les activitats econòmiques i comercials i els seus efectes gentrificadors i uniformitzadors han tornat al debat públic. "Una de les estratègies que s'han utilitzat contra la massificació ha sigut desplegar el fenomen a altres barris, com podria ser Poblenou o Sant Antoni, el que no ha servit per solucionar el problema, sinó per estendre'l". Aquesta reflexió del membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), José Mansilla, serveix per explicar la realitat de l'expansió del turisme a ciutats com Barcelona després de la sortida de la crisi de la Covid-19.

Restringir les llicències hoteleres

Davant d'aquesta situació reexpansiva, Mansilla demana estendre les restriccions a la concessió de noves llicències d'establiments hotelers, que ara s'apliquen a la coneguda com a zona 1, formada per Ciutat Vella i Poblenou, a altres barris de Barcelona. Actualment, el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (Peuat), que regula aquestes accions, permet a àrees com l'Eixample i Sant Antoni, ubicades a la zona 2, obrir un hotel si prèviament se n'ha tancat un altre. "Una mesura seria estendre les restriccions per obrir un establiment hoteler que s'estableixen a la zona 1, tant a la 2 com a la 3, en què s'està aprofitant la normativa per aixecar nous hotels a Horta o el Guinardó".

Amb l'objectiu de limitar l'excés de finançament públic per l'àmbit de la promoció turística, Mansilla insta a substituir Turisme de Barcelona, el consorci publico-privat que la gestiona, per una competència directa municipal. "S'han d'intensificar accions com el control de les llicències de pisos i apartaments turístics, de forma que l'Ajuntament de Barcelona pressioni a la Generalitat de Catalunya, alhora que s'han de coordinar polítiques per evitar la fuga de la implantació d'hotels i altres establiments similars a poblacions de la corona de l'àrea metropolitana".

En una línia similar, reivindica una modificació dels plans d'usos municipals, de forma que "es restringeixin sensiblement els establiments dedicats a la restauració, sobretot la proliferació de terrasses. Es tracta d'aconseguir un paisatge comercial no tan uniforme, més variat".

L’oci nocturn, com a atractiu turístic

Des de l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), s'insta a la consolidació d'un pla d'allotjaments turístics metropolità que impedeixi la concessió de qualsevol nova llicència i paral·lelament que s'elabori una normativa municipal de terrasses que posi al centre la salut de la població i el seu dret al descans. L'ABDT denuncia els impactes negatius del turisme a Barcelona. "Contribueix de manera important a l'expulsió de veïns i la gentrificació, la precarització laboral perquè crea molts llocs de treball precaris i la contaminació perquè promou el trànsit d'avions i de creuers".

L'associació veïnal del Casc Antic qualifica d'"horrorosa" la massificació, recordant que la ciutat ha passat de ser un centre històric amb museus i pedres antigues a una àmplia varietat de locals d'oci nocturn que són atractius turístics. "Tenim turistes des de les 10 del matí fins a les 3 de la matinada", lamenta. El col·lectiu afegeix que l'ocupació desmesurada de l'espai públic resulta incompatible amb la vida dels veïns i dels comerços que no estan orientats al turisme.

Administracions, experts i veïns admeten que el turisme pot arribar a ser positiu si ajuda a projectar a l'exterior activitats culturals, industrials i del món de la investigació. El problema, que acaba derivant en l'ocupació de l'espai públic i en tensions al preu de l'habitatge, és l'actuació dels grans operadors que controlen el mercat, que aposten per l'estacionalitat i la massificació.